LA CIUTAT DE VALENCIA I EL NOM DE “MADINAT AL TURAB” (i III)

De moment, hem comprovat que “Madinat al turab” fon un sobrenom pel qual fon coneguda la ciutat de Valencia durant una epoca de la dominacio musulmana, sense perdre mai el nom de “Valencia”, aixina com que existiren unes atres poblacions que tambe foren conegudes per un sobrenom. Hem vist alguns intents d’interpretar el nom en un cert trellat i tambe les invencions dels acatalanats de sempre que presuponen al sobrenom de “Madinat al turab” un sentit completament despectiu. Sabem, que els experts, li donen a “turab” distints significats: “tapial”, “terra”,  “pols”.

Per a concretar el significat de “turab” i dilucidar si “Madinat al turab” te connotacions despectives, pot ser interessant rastrejar si la paraula “turab”, es troba present en l’etimologia d’algun toponim. I efectivament, ne tenim com a minim dos. Es tracta de Calatorao en la provincia de Saragossa i d’Iznatorab en la de Jaén. En relacio a l’etimologia de Calatorao, Joaquín Vallvé, la fa vindre de Qal’at al-turab”, sent “qal’a” una “plaza fuerte”. (p. 233 de “La división territorial…”) Miguel Asín Palacios escriu de Calatorao: “<castillo de tierra>, nombre -este último Turab- propio también de persona. Citado en BAH, t I p 368, como <ciudad de tierra> y en BAH, t VI, p 418, como <fuerte de tierra>” (p.99 de “Contribución a la toponimia árabe de España”).  Si parlem d’Iznatorab, s’ha de saber que el seu castell es referenciat per al-Idrisi com “Hisn al-turab”, orige etimologic mes que evident d’Iznatorab, pronunciat “Isnatorab” (en arap no existix grafia per a representar la –o).

Comprovem per tant l’existencia de dos toponims formats a partir de “turab”, sense cap connotacio negativa ni despectiva. Es mes, en els dos casos, el nom de “turab” es referix a la “terra” o “tapial”, com a material de construccio de fortificacions. Sent evident les fortificacions no es fan en “pols”, s’ha d’eliminar eixa possible equivalencia.

El profesor de l’universitat de Saragossa Cabañero Subiza nos fa saber que era usual l’us de la terra per a bastir fortificacions, quan escriu que “Las investigaciones dirigidas por M. Barcelo sobre la castellología musulmana en Cataluña, parecen haber llegado a una conclusión semejante, en el sentido de que las torres islámicas anteriores a la ocupación cristiana, al menos en el Alt Penedès, eran en su mayor parte de tapial”. (p 105 de “La  marche supérieure d’al-Andalus et l’occident…” -1991. “La defensa del reino de Pamplona-Nájera en el s. X”). Per aixo, pareix llicit pensar, que quan les croniques mencionen a la ciutat de Valencia com a “Madinat al turab”, havien de referir-se al material de construccio que identificaria alguna fortificacio de la ciutat.

Hem vist que Saragossa-Saraqusta fon coneguda pel sobrenom, de “Madinat al-Bayda” o “Ciutat blanca”. Al-Zuhri, descriu la seua muralla com a de “kaddan”, o pedra blanca i resistent, lo qual ha segut constatat per les excavacions arquelogiques. Aixo feu sense dubte, que els viagers que s’acostaren des de llunt a Saragossa la conegueren en l’apelatiu descriptiu de “Ciutat Blanca” o “Madinat al-Bayda”. ¿No podriem pensar, que de forma analoga, si la muralla de la ciutat de Valencia estava feta a partir de terra o tapial, els visitants la conegueren com a “Madinat al turab”? Esta possibilitat no tindria res d’excepcional, perque sabem que les muralles de terra d’un dels barris concentrics de Moscou, feu que fora conegut com “Zemlianoi Gorod” o “ciutat de terra”.

Pero a pesar de haver vist que la terra s’usava per a fer fortificacions com castells i torres, apretant mes, hauriem de demostrar que tambe es gastava per a fer muralles. Nos ho confirma Bazzana, qui escriu que “Ainsi, au début du IX siècle, la Primera Crónica signale la construction d’un château, ‘alcazar’ à murailles de terre ‘paredes de tierra’, à Tolede. À la fin du IX siècle, sous le règne de l’emir ‘Abd Allah, les murailles de Badajoz sont elles aussi, en terre: bi-l turab”. (p 75 del vol. I de  “Maisons d’Alandalus…” -1992). En la p 601 de “La ciudad en al-andalus y el Magreb”, es llig, que les muralles de Sevilla foren “reconstruidas según al-Bakri a comienzos del siglo XI con tapiales”. Concretant, vegem que Toledo, Badajoz i Sevilla, tingueren les seues muralles fetes de terra, tapial o “turab”. Es evident que l’us de la terra per a la construccio de fortificacions, s’ha d’enquadrar entre les tecniques constructives disponibles en un determinat moment historic, tendint-se evidentment a l’evolucio i a la millora, passant-se de la fusta al tapial i del tapial a la pedra. Ho vegem en la p 105 de “La  marche supérieure d’al-Andalus et l’occident…”, a on es llig que “la castellología en madera había precedido también en el mundo musulmán a la arquitectura en piedra…Lo que se puede afirmar con más seguridad…es que el tapial y la tierra apisonada debió preceder a las primeras construcciones encofrados con piedra y argamasa”. En consequencia, si les muralles de la ciutat de Valencia eren de “turab” en un temps, evidentment deixaren de ser-ho, quan es feren de pedra i argamassa.

I s’ha de saber que la construccio de les muralls de pedra de la ciutat de Valencia, pogue succeir en la segon decada del s. XI, sent que les que referix Ibn Idari en el “Rawd al-Mi’tar” com a “construidas en piedra y cimientos de hormigón”, poden correspondre’s en aquelles en que “Mubarak y Muzzaffar rodearon a Madina Balansiya”. (p 601 de “La ciudad en al-andalus y el Magreb”-2002). Encara que tradicionalment s’ha atribuit a Abd al-‘Aziz la construccio de les noves muralles, lo cert es que al-Udri (1003-1085), unicament diu d’ell que “perfeccionó sus murallas”. (p 291 de “La división territorial de la España musulmana”). Si les muralles de terra de la ciutat de Valencia, degueren refer-se de pedra a principi del XI, resulta que coincidix en el moment en que els cronistes deixen de referir-se a la ciutat de Valencia com a “Madinat al turab” de forma independent, quedant a soles la formula de “tambe es –o fon- coneguda”.

Pero encara podria pensar-se en la rao per la qual una muralla de terra, identificà exclusivament a la ciutat de Valencia, sent que hi hague una epoca en la qual moltes ciutats tenien muralles de terra o “turab”. Sense dubte, l’identificacio es voria reforçada perque la terra o fanc seria el material principal en que estarien construides la major part de les vivendes de la ciutat de Valencia d’aquella epoca. No de bades, la ciutat de Valencia, s’alça sobre un pla llitoral producte de l’accio sedimentaria del Turia, sent argiles, tarquims i arenes, els materials representatius. Es impossible oblidar que una de les construccions tipiques de l’etnologia valenciana es la barraca, tipologia d’edificacio construida pels valencians com a minim des d’epoca dels ibers (vore “Notes d´etnologia valenciana. Construccions populars”), estant les seues parets tradicionalment construides a partir de “atobes” o “atobons” de terra, paraules derivades de l’arap i exclusivament valencianes. Es dificil no vore que el conjunt muralla-edificacions fetes en terra, ajudaria a que els viagers que s’acostaven a la ciutat de Valencia, es referiren ad ella en el sobrenom de “Madinat al turab” o “Ciutat de terra”.

Considere que hi han arguments mes que de sobra per a enviar a escaparrar a tots aquells que escampen inventades connotacions negatives en el sobrenom de “Madinat al-turab” pel qual fon coneguda la ciutat de Valencia en una certa epoca de la dominacio musulmana. L’enronia d’alguns per desacreditar tot lo valencià, nomes pot ser calificada com de malaltussa.

LA CIUTAT DE VALENCIA I EL NOM DE “MADINAT AL TURAB” (II)

En la primera part d’est articul, hem vist que durant una certa epoca de la dominacio musulmana, a la ciutat de Valencia, se la conegué tant pel seu nom tradicional de “Balansiya” o Valencia, com pel sobrenom de “Madinat al turab”.

 

L’amic Guichard, que no podia deixar passar este tema sense clavar cullerada, aplegà a escriure la borinotada de que el territori valencià es dia “Valencia”, pero que eixe nom no provenia del de ninguna ciutat, perque a la ciutat de Valencia se li dia “Madinat al turab”. Ho reproduixc per a escarni de l’autor: “Mais, dans de cas de Valence, aucune ville ne donne à proprement parler son nom à la région, puisque les auteurs arabes appellent la capitale levantine du nom de ‘Madinat al-Turab’-la Ville de terre-”. Per lo vist, a Guichard se li’n fot que al Udri (1003-1085), a renglo seguit de dir que “la ciudad de Valencia es una de las sedes de los gobernadores (ummal) más antiguas” afirme que “De ella recibe el mismo nombre su cora”, demostrant Guichard que lo unic que l’interessa es formar part de la nomina dels que mengen de la ma d’Eliseu Climent, eixe que segons publicà el Mundo el 8 d’agost de 2010, ha arreplegat de la Generalitat catalana vora 18 millons d’euros en els ultims 10 anys, en teoria destinats “Para fomentar la lengua y cultura catalana”. En el programa d’estos traidors, es troba manipular l’historia en tot lo que puga perjudicar als valencians.

 

I anem a vore que el que la ciutat de Valencia tinguera un sobrenom, no fon unic ni excepcional, perque hi hagueren unes atres poblacions que tambe tingueren un segon nom o sobrenom, de caracter descriptiu. Per eixemple, Saragossa fon coneguda tant pel seu nom d’orige llati derivat de “Caesar Augusta” translliterat com “Saraqusta”, com pel nom de “Madinat al-Bayda” o “Ciutat Blanca”, pel qual tambe ha segut coneguda la ciutat de Fes. En territori valencià, Burriana fon coneguda com “Madinat al-hadra” si creguem lo que nos diu Viciana en “Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”, qui escriu que: “los agarenos en arávigo la nombravan Metina Alhadra, como si dixeran, ciudad verde”. La duplicitat de noms es donava inclus quan l’etimologia del nom principal tenia orige en l’arap. Aixina, Gibraltar que prove de “Yabal Tariq” o montanya de Tariq, era coneguda per “Madinat al-Fath” o “ciutat de la Victoria”. Afegitons descriptius portava tambe Algezires, de “al-Yazira” o l’Illa (com Alzira), i que fon coneguda com “Yazirat al-Hadra” o l’Illa verda, sent aixina nomenada en la “Chronica Gothorum Pseudo-Isidoriana” del s. XI que parla de “Yspali regione per insulam Viridem, scilicet Gizirat-Alhadra”.

 

A continuacio, correspon estudiar el significat de “Madinat al turab”. En l’articul “Balad i Madinat Balansiya”, estudiàrem el significat de “Madinat”, primera de les paraules que formen l’expressio, comprovant que equival a la “Civitas” romana i solia designar llocs en funcions politico-administratives, religioses i relacionades en impartir justicia. En relacio a “turab”, solem trobar-nos en traduccions com  “tapial”, “terra”, o “pols”, lo que no vol dir que no hi hagen explicacions exotiques, com la que consta en “El origen íbero tartésico del eusquera”, a on s’identifica Madinat al-turab en “Ciudad del Turia” i unes atres incalificables, com la del renegat de Josep Piera, qui en “Cuentos de las dos orillas”, obsesionat per fer mal i desacreditar tot lo valencià, parla de “Madinat al turab”, deixant caure que “Turab también significa tumba” .

 

En relacio al tema de que parlem, es curios coneixer que l’arabiste i catedratic d’arap Pascual de Gayangos (1809-1897), feu una translliteracio del sobrenom de la ciutat de Valencia, distinta a la de “Madinat al turab”, aplegant a un significat molt distint. Ho comprovem en  l’estracte de l’obra d’al Maqqari “Nafhu-t-tíb min Ghosni-l-andalusi-r-rattíb…”, que Gayangos titulà “The History of the Mohammedan Dynasties in Spain” (1843), a on s’atribuix a Ibn Sa’id (1208-1286), la frase de que “Valencia was known under the name of Medínatu-t-tarab.”, es dir que Valencia havia segut coneguda en el sobrenom de “Medínatu-t-tarab” (p. 66 del vol I). En la p CXVII de l’index del vol. II, de l’edicio de 1964, Gayangos escriu: “Balensiah (Valencia), city, called Medínatu-t-tarab (the city of mirth)”. I “city of mirth”, vol dir “ciutat de l’alegria”, significat ben distint del de “Madinat al turab”. Esta sorprenent llectura, ha segut repetida per uns atres autors, segurament a partir de la inicial de Gayangos. Per eixemple, Karl Baedeker, escriu que “None of the larger towns of Spain, except, perhaps, Alicante and Cadiz, produce so Oriental an effect as Valencia, the Medina-ba-tarab (‘city of joy’)” (p 289 de “Spain and Portugal: handbook for travellers” -1908). Mes recentment, Gabriella Zanoletti, escriu sobre Valencia que “Occupata dai Mori e posta sotto il Califfato di Cordoba conobbe un periodo di grande prosperità tanto da essere chiamata Medina-bû-tarab, città della felicità”. (p 108 de l’edicio italiana del “Regiment de la cosa pública” -1986).

 

No obstant lo expost en el paragraf anterior, l’unanimitat actual en la translliteracio del sobrenom de la ciutat de Valencia com a “Madinat al turab”, induix a pensar en un probable error de Gayangos, per lo qual seguirém en les “explicacions” sobre el perqué del sobrenom de “Madinat al turab”.

 

Anem a coneixer primer lo que diuen els de sempre i els que es fien dels de sempre. Per ad alguns, el nom de “Madinat al turab” es “enigmatic”. Uns atres directament el califiquen de “despectiu”. Com a cosa sabuda per tots i de forma prepotent,  es calificat de “significatiu”. En mes o manco conviccio, tots atribuixen el nom de “Madinat al turab”, a la decadencia, despoblacio i destruccions varies de la ciutat de Valencia.

 

Alguns no concreten l’orige de tal decadencia i despoblacio, que pareix cronica i implicita en el nom. Lorenzo Cara, escriu en “Ciudad y territorio en Al-Andalus” que “la capital es mencionada con un enigmático ‘Madinat al Turab’ o ciudad de tierra, topónimo que parece traslucir en si mismo una situación de decadencia…”. Hugh N. Kennedy, basant-se en el “amic” Guichard, diu que “The history of Valencia in the early Middle Ages is very obscure”, es dir que l’historia de Valencia en l’alta edat mija es molt fosca, parlant de que en eixe temps era coneguda en el “dismissive name of Madinat al Turab o City of dust, was, essentially uninhabited”, es dir, en el nom despectiu de “Madinat al turab” o ciutat de la pols, estant en essencia deshabitada. (p 56 de “The Byzantine and early Islamic Near East”). Sonia Gutiérrez parla del “significativo nombre de Madinat al-Turab”, en acabant d’inventar-se que la ciutat de Valencia es trobava “prácticamente despoblada” i d’escampar la mentira de “la pérdida de su nombre latino” (p 225 de “La cora de Tudmīr, de la antigüedad tardía al mundo islámico”)

 

Uns atres s’agarren als tipics topics. Els autors de “Anecdotario histórico valenciano”, en la p.28, en acabant de dir que Valencia rebia el nom de “Madinat al turab”, ho relacionen en que “En el siglo VIII, la antigua ‘Valentia’, se hallaba muy despoblada”. María Jesús Rubiera Mata, atribuix a Abd al Rahman la destruccio de la muralla romana de la ciutat de Valencia i diu que “es cuando se convierte en Madinat at-Turab, la ciudad del polvo, que yo creo que se refería a sus edificaciones de adobe, que no debieron cambiar demasiado…”. (p 63 de “Arquetipos ideales de la ciudad árabe”,  en el “Simposio Internacional sobre la Ciudad Islámica”, – 1991). Carmen Gracia, escriu sobre “Valencia, destruida por Abd-al Rahman I entre 778 y 779”, afegint que “Quizás esta brutal destrucción es la que explica el nombre de Madinat-al-Turab (ciudad de tierra), por la que la ciudad fue conocida en este tiempo”. (p.124 de “Arte Valenciano”).

 

Pero en l’articul “Balad i Madinat Balansiya”, varem vore que la hipotesis sobre despoblacio i decadencia de la ciutat de Valencia previament a l’invasio musulmana, es negada hui en dia pels mateixos que anteriorment la defenien, sobre la base de les evidencies arqueologiques. I en l’articul “¿Destrui Abd al-Rhaman I la ciutat de Valencia?”, varem vore que eixa presunta destruccio nomes existix que en el cap d’aquells als qui els hauria agradat que haguera passat. Per tant, si el nom de “Madinat al turab”, no te res que vore en “decadencies”, “despoblacions”, i “destruccions” de la ciutat de Valencia, ¿a que es degut?

 

Per a que vejau que tambe existixen autors que no tenen la ment “decadent”, “despoblada” (de neurones) ni “destruida”, i per tant no fan interpetacions despectives, anem a vore algun intent d’explicacio en mes trellat. Huici Miranda justificà el sobrenom de “Madinat al-turab” en relacio a la ciutat de Valencia, “por estar edificada sobre tierra de aluvión, sin base rocosa y no estar sus calles empedradas” (p 20 de “Historia musulmana de Valencia y su región: novedades y rectificaciones”). Torreño Calatayud, en “Arquitectura y urbanismo en Valencia” diu que “la capital recibió el nombre de Madinat-al-Turab (ciudad en tierra), ya que se asentaba en una isla que formaban dos brazos del río Turia antes de su desembocadura”. Boira i Maiques, en “La ciudad de Valencia y su imagen pública” atribuix “el nombre de Madinat-al-Turab o la ciudad del polvo”, a “la carencia de empedrado”.

 

No obstant, estes hipotesis no explicarien la rao per la qual el sobrenom de “Madinat al turab” anà perguent força en el pas del temps, quedant-se exclusivament el de Valencia o el de la seua translliteracio “Balansiya”. I es evident que la ciutat de Valencia, ni es canvià de lloc, seguint estant “sobre tierra de aluvión”, ni s’empedraren els seus carrers, caracteristica, per atra banda compartida en moltes atres ciutats i que encara cridava l’atencio de John Ford, en 1831, quan va escriure en relacio als carrers de la ciutat de Valencia que “Las calles, en algunas ocasiones están sin pavimentar, a fin de que las basuras puedan servir de abono para la huerta”.

 

Necessitarem d’una ultima part per a aclarir el “misteri”, comprovant que alguns, si foren honrats, haurien d’optar per l’ostracisme.

 

 

LA CIUTAT DE VALENCIA I EL NOM DE “MADINAT AL TURAB” (I)

En l’articul sobre “La cohesio territorial del regne de Valencia abans de les taifes”, diguerem que “L´interpretacio dels catalanistes del nom de “Madinat al-Turab” per a la ciutat de Valencia, es com tot lo que diuen, desficaciada i per a variar destructiva”, afegint que “Ho deixarém, de moment, perque l´objecte del present treball es la cora de Valencia o territori valencià”. Ha aplegat el moment de desfer un mes dels enredros i les mentires interessades que formen part del programa del catalanisme histeric.

Es cert que la ciutat de Valencia, o “Madinat Balansiya”, fon tambe coneguda per “Madinat al turab”, durant una certa epoca de la dominacio musulmana. Els primers cronistes araps a on trobem esta denominacio son al-Razi i Ibn Hawqal. Estudiem-ho.

Ahmad b. Muhammad b. Musa al-Razi (889-955), es l’autor de la coneguda “Cronica del moro Rasis”, que escrigue cap al final de la primera mitat del s.X. Es conserven varies traduccions al castella d’una atra previa que s’havia fet “de la lengua arábiga á la portuguesa, por mandado de D. Dionis, rey de Portugal” (1279-1325), conservant-se unicament fragments d’eixa traduccio inicial portuguesa. S’ha de dir que al-Razi es un historiador molt citat per uns atres posteriors, havent segut comprovada la veracitat de la major part del text de que parlem. En esta cronica, parlant del territori valencià, llegim que “ha grandes villas fuertes e castillos e con grandes terminos, de los quales es el vno el castillo de Tierra…”, referint-se eixe “castillo de Tierra”, a  la ciutat de Valencia o “Madinat al turab”.

Ibn Hawqal, natural de Nusaybin o Nisibis en l’actual Turquia, feu viages per Europa des de l´any 943 fins al 969, visitant Espanya l’any 948. Producte dels seus viages, l’any 977 escrigue el seu llibre “Kitab Surat al-Ardh” o “Configuracio de la terra”, que acompanyà de mapes. Romani Suay ha traduit una part en “Configuración del mundo: (fragmentos alusivos al Magreb y España)”. En un dels mapes, que podem vore representat en “Configuration de la Terre” de la “Série arabe” de la “Collection Unesco d´oeuvres représentatives”, la ciutat de Valencia s’identifica en el nº 226 com a “Madinat al-turab”, representant-se el territori Valencià en el nº 219 en el nom de “Valencia”. Segons traduccio de Romani Suay es llig: “A espaldas de estas ciudades y en el continente: Tortosa, Murcia, distrito de Tudmir, Madinat al-turab, Pechina, Málaga, Guadix y Jaén en el codo de un río”.

Simplement aço, ha segut prou, per a que els de sempre posen en marcha la maquinaria de la mentira i de la manipulacio, volent fer creure que la ciutat de Valencia havia perdut el seu nom romanç de Valencia derivat del  “Valentia” romà i que el seu nom arap era “Madinat al turab”. Per aixo, l’acatalanat mallorqui i professor de l’universitat de Valencia, Vicenç María Rosselló i Verger escrivia l’any 1979 en la “Revista de la Universidad Complutense” vol. XXVIII, dedicada a “Urbanismo e historia urbana en España”, un desficaci titulat “La huella romana de la ciudad de Valencia”, en el que podiem llegir que la ciutat de Valencia “llegó a perder hasta el nombre para llamarse Madinat al-turab, ‘ciudad del barro’, antes de la conquista catalana. Sobrevivió o renació tal vez sobre el polvo y la ruina de una insignificante ciudad romana…”. Josep Piera, en “Cuentos de las dos orillas”, escriu que “El nombre árabe de mi ciudad, Valencia, era Madinat at-turab”. I Sonia Gutiérrez Lloret, tambe parla “de la Valencia altomedieval como una ciudad prácticamente despoblada, cuya decadencia se reflejaba incluso en la pérdida de su nombre latino, sustituido en las fuentes árabes por el significativo nombre de Madinat al-Turab”. (p 255 de “La cora de Tudmīr, de la antigüedad tardía al mundo islámico” -1996). En acabant de llegir totes estes perles, s’ha de comentar, que totes estes barbaritats, dites per persones a les que hi ha que presupondre una certa cultura, nomes poden ser producte que d’una clara voluntat manipuladora.

Tots estos indocumentats, haurien de saber que els mateixos al-Razi i Ibn Hawqal, que nomenen a la ciutat de Valencia com a “Madinat al turab”, tambe es referixen ad ella com a “Valencia”. Al-Razi, diu que “E Valencia a muy grandes términos e buenas villas que la obedecen, e las bondades de los que en ella moran son muchas”. La referencia a la ciutat de Valencia es evident, sent que s’obedix a una ciutat i no a un territori. Acaba dient que “E de Cordova a Valencia ha dozientos e dos migeros”, estant clar que es tracta de la distancia d’una ciutat a una atra. Si pasem a Ibn Hawqal, quan parla de la “Determinación de los itinerarios en España”, cita les distancies entre distintes ciutats, entre les que tenim “De Córdoba a Valencia, doce etapas”, segons traduccio de Romani Suay. La translliteracio que feu l’orientalista angles Sir William Ouseley (1769-1842) en el seu llibre “The oriental geography of Ebn Haukal: an Arabian traveller of the tenth century” (1800) fon “…from Cortubah to Melisah twelve days”. Vegem per tant que els dos autors que parlen de la ciutat de Valencia nomenant-la “Madinat al turab”, tambe es referixen ad ella com a “Valencia”.

Pero anem mes arrere per a constatar la falsa perdua del nom de “Valencia”. En l’articul “Balad  i Madinat Balansiya”, varem vore en detall que en el mapa d’al-Istajri, fet entre els anys 915 i 920, la ciutat de Valencia es representada en el nom de “Valencia” (translliterada en 1845 per Mordtmann com “Balisia”). La cronica Albeldense acabada de redactar l’any 881, parla de “Valentia”. El geograf oriental Ibn Yabir al-Battani (c. 858-929), feu l’any 880 una taula de coordenades, a on la ciutat de Valencia consta com “Valencia” (translliterada l’any 1857 per Joachin Lelewel com “Balensia”). Aimoni de Saint Germain-des-Prés, entre els anys 870-888, nos parla de “Valentiam superius nominatam civitatem”. Els “Annales Bertiniani”, cap al 850, nos parla de “Valentiam civitatem”. El “codex ovetense”, escrit l’any 780, nos parla de “Valentia”.

I com la cosa ha de quedar meridianament clara i hem de callar la boca dels enredradors de sempre, anem a seguir comprovant-ho en autors araps coetaeus o posteriors a al-Razi, pero tots ells del sigle X.

Al-Muqaddasi o al-Maqdisi, naixcut en Jerusalem, (946-988), escrigue l’obra “Ahsan al-taqasim fi ma’rifat al-aqalim”. Paul Wheatley, en la p 472 de “The places where men pray together…” (2001), parla de les 17 ciutats nomenades per al-Maqadisi i escriu: “The seventeen cities listed by al-Maqdisi were Bajanah, Malaqah, Balansiyah (Valencia), Tudmir, Saraqûsah (sic), Yâbisah, Wâdi al Hijarah, Tutilha, Washqah, Madinat Salim, Tulaytulah (Toledo) Ishbiliyah (Seville), Batalyawth, Bajah, Qurtubah, Sadhunah, ans al-Jazirah al-Khadra”. Dolors Bramon, en la seua tesis doctoral nos informa de que “Aquest autor esmenta de passada (p. 48), entre altres ciutats andalusines, les de Lleida i de Tortosa, població que situa a una jornada (marhalá) de Valencia”.

El conegut com a “Calendari de Cordova”, fon dedicat a al-Haquem II, per lo qual fon redactat entre els anys 961 i 976. El calendari es bilingüe i es troba redactat en arap i en llati. Joaquin Vallvé, en la p 229 de “La división territorial de la España musulmana”, nos mostra la traduccio arap-llati en relacio al significat de “madina”. Diu: “bi-madinat Balansiya = in civitate Valencia”. El text llati el trobem reproduit en la p. 405 del tom I de“Histoire des sciences mathématiques en Italie…” (1838) de Guillaume Libri, a on referit al “Mensus Januaris latine” i al dia XXII, llegim: “In eo est Latinis festum Vicentii diaconi interfecti in civitate Valencia, et festum ejus in quinque”.

De l’any 982 es l’obra “Hudud al-‘alam” o “Els llimits del mon”, obra anonima escrita per un persa de Jawzjan, provincia d’Afganistan. En un capitul titulat “Discurs sobre el pais d’al-Andalus i les seues ciutats”, es citen: Qrina (Cordova), Tulaytula (Toledo), Tutayla (Tudela), Baja (Beja), Quriya(Coria), Marida (Merida), Turjala (Trujillo), Wadi al Hijara (Guadalajara), Turtusha (Tortosa),Balansiya (Valencia), Mursiya (Murcia), Bajjana (Pechina), Malaqa (Malaga), Jazira (Algezires),Saduna (Medina Sidonia), Ishbiliya (Sevilla), Ukhshubunaba (Ocsobona) i Shantarin (Santarem). En concret, de Valencia, Murcia i Pechina es diu conjuntament que es tracta de “…pleasant towns in the maritime zone of the straits of the Rum Sea” o “Agradables ciutats en la zona maritima dels estrets de la mar dels bizantins o cristians (Rum Sea)”. (p 154-156 de   “Regions of the world” de Vasiliĭ Vladimirovich). L’autor del llibre afirma que “No cap dubte de que el nostre autor tenia davant d’ell un eixemplar de l’obra de Balkhi o de Istakhri”. Podria ser, que Balkhi, naixcut cap l’any 850, tambe parlara de la ciutat de Valencia, extrem a comprovar.

Pel tom X de “Notices et extraits des manuscrits de la Bibliothèque du Roi” (1789), sabem de l’existencia d’un manuscrit arap titulat “Exposition de ce qu’il y a de plus remarquable (sur la terre) et des merveilles du roi” (manuscrit arabe 585 in 4º). El contingut perteneix sense dubte a l’epoca califal, i es per tant anterior a les taifes, sent que parla de “Corthoba” dient que “ell est la résidence des rois Ommiades”, es dir que es la residencia dels Omeyes. Ademes, parla de “Alvira” o Elvira dient que “elle est très jolie”, quan la “Descripción anónima” nos diu que fon destruida per Badis b. Habus (1048-1073) i en el seu lloc es construiren l’alcassaba i les muralles de Granada. De la ciutat de Valencia, a la que diu “Valencia”, nos diu: “Ville ancienne d’Espagne, dans un canton très-fertile et où l’on trouve tout ce que la terre et la mer produisent il y beacoup de safran, come dans la terre de Roadraouard”, es dir “Ciutat antiga d’Espanya, en un territori molt fertil a on trobaras tot lo que la terra i la mar produixen i hi ha gran cantitat de safra com dins de la terra de Roadraouard”.

Encara que no hauria d’haver dubte de que el nom de la ciutat de Valencia era “Valencia”, tambe a partir del s. XI, aportarém alguna coseta mes. Es significatiu que en la p 101 del vol. 3 (2005) de la “Biblioteca de al-Andalus”,  parlant d’al Faradi (962-1013) diuen que “llegó a ser cadí de Valencia -mientras que unos se refieren a la cora, otros lo hacen a la ciudad- durante el califato de Muhammad al-Mahdi”. Al Udri, (1.003-1085), explica que “la ciudad de Valencia es una de las sedes de los gobernadores (ummal) más antiguas. De ella recibe el mismo nombre su cora. Recibe también el nombre de Madinat al-turab -la ciudad del polvo-” (p 291 de “La división territorial…”), cosa que repetixen uns atres cronistes com Ibn Galib, Ibn Sa’id o Yaqut, que al parlar del territori valencià diuen que“Entre sus ciudades, Valencia es conocida por Madinat al-Turab”.

Espere que haja quedat prou clar, que “Madinat al turab” fon un sobrenom pel qual fon coneguda la ciutat de Valencia, que mai pergue el nom propi. Vorem el perqué. Tambe haurem constatat que l’enronia catalanera d’alguns, els fa perdre per complet la chaveta.

VALENCIA I EL FALS CONCEPTE DE “AL-ANDALUS” (i II)

Comprovat en l´articul anterior el fals concepte de “al-Andalus” que nos volen fer engolir, en la rebordonida intencio de diluir Valencia en un terme fosc i en connotacions de misteri oriental, podem jugar -en permis dels “arabistes”-, a fer us de la terminología dels musulmans, pero no nomes respecte de la part d´Espanya baix poder musulma, sino tambe en relacio ad aquella baix poder dels cristians. La veritat es que es un punt de vista que nos aportarà llum sobre l´historia dels pobles hispans.

Les croniques araps parlen fonamentalment de dos zones cristianes: Callaecia o Ghalidjashkash (gallecs) i Ifranya (francs), orige de les futures corona de Castella i Arago respectivament. Ho comprovem quan Ibn Hawkal, referint-se a l´any 948, escriu en “Configuración del mundo” (traduit per Romaní Suay): “Entre las categorías de infieles próximos a España no hay pueblo más numeroso que los Francos; no obstante los que viven en la vecindad de los musulmanes son bastante débiles, poco numerosos e insuficientemente armados. Cuando están sometidos, son obedientes, dan buen ejemplo y tienen muchas cualidades. Es entre ellos donde los españoles prefieren buscar alianzas para sus hijos, y no entre los gallegos”

Per un costat, el nom dels “gallecs”, te el seu orige en l´antiga provincia romana de “Callaecia”. L´inici asturià de la reconquista, el posterior regne astur-leones, l´expansio d´Alfons III a Galicia, a part de Portugal i a Alava i Castella, la formacio del regne castellà-leones…, començà a donarli forma a este grup de cristians. Per una atra banda, el grup dels “francs”, pobladors del territori de l´antiga Marca Hispanica, que fitava en territori de francs o francesos, que havien segut els que l´havien conquistat als musulmans i l´havien mantés durant molt de temps. En este grup, s´inclouen Navarra, Aragó i els comtats catalans. Recordem com Aben al-Atsir parla de “…un rey de los reyes de los Francos en Alandalus, llamado Aben Redimir…”, sent el fill de Ramir o “Aben Redimir”, el rei d´Arago.

Les relacions entre els grups i inclus entre els distints pobles de cada grup, no eren en absolut idiliques. Comtes, reis i emperadors lluitaven per manar sobre pobles i territoris. Alfons VI (1040-1109) es proclamà emperador de tots els pobles o nacions d´Espanya: “Imperator constitutus super omnes nationes Hispaniae”. Els desijos d´expansio imperialista dels “gallecs”, topetaren en els “francs”. Els enfrontaments es fan visibles quan les croniques dels “gallecs” parlen de “la victoria de los hijos de Galicia contra el ejército de Aragón”. La “Historia Compostellana”, parla d´Arago com “tyrranum Aragonensis”, i “hostis impius aragonesis”, diguent-los: “…grave facinorum infamias homicidae, malefici, fornicatores, adulteri, latrones, scelerosi, raptores, sacrilegi, incantatores, arioli, fures odiosi, apostatae exocarti”. Massa simpatia no es despren.

Anem a vore si les croniques historiques d´estos dos grups de cristians parlen d´Espanya i Valencia o de “al-Andalus” i “Balansiya”.

Respecte del grup dels “gallecs”, molt pronte es referiren a “Espanya” per a nomenar al conjunt de l´antiga Hispania independentment de la religio dels qui manaven en els distints territoris. El “Chronicon Albeldense”, a on es troba la “Crónica Profética”, acabada l´any 881, parlant d´Alfons III diu: “…domnus Adefonsus proximiori tempore in omni Spania predicetur regnaturus.”, es dir que predia que en temps proxims, Alfons III regnaria en tota Espanya. Alfons VI (1040-1109), es declarava “imperant” tant sobre l´Espanya cristiana, com sobre la pagana o musulmana: “…imperante christianorum quam et paganorum omnia Hispaniae regna…”. En la “Historia Roderici”, escrita l´any 1100 segons Menendez Pidal, es parla dels “Reges sarraceni Hispaniarum”, de lo que es deduix que els reis sarraïns de Valencia, son reis “de les Espanyes”.

Curiosament i possiblement com a reaccio a la politica “imperialista” dels “gallecs”, en les croniques dels “francs” es sol nomenar “Espanya” (i no “al-Andalus”) a la part musulmana de la peninsula. El cartulari de Sant Cugat, referit al 28 d´abril de l´any 1024, nos conta com Seniofred “Flavi”, muigue “en les parts d´Espanya” batallant contra musulmans: “…in expedicionem in Ispanie partes contra sarracenos…”. Referent a l´expedicio de 1126 d´Alfons el Batallador, Valencia, Granada i Murcia s´inclouen en “les parts d´Espanya”: “regnante Ildefonso rege…quando fuit in partibus Yspanie, scilicet Valencia, Granada et Murcia, et in alias multas partes Yspanie”. Alfons II, des d´Anglesola, fa una donacio a futur de lo que seria el Puig de Santa Maria al monasteri de Poblet diguent que es troba “en una regio de les Espanyes”: “…in regione Hispaniarum, villam quandam que nuncupatur Cepolla, sitam prope satis Valentie”. En “Itinerario de Alfonso II”, tenim document de 1179, datat en Morvedre, que es situat “en les parts de les Espanyes”: “…apud Murumvetus, in partibus Yspaniarum”. Vegem com, historicament, les croniques de la part dels cristians en la qual s´integrà Valencia una volta es reoficialisà el cristianisme, no es que no diguen “al-Andalus” a la part musumana d´Espanya, ¡Es que li solen dir Espanya, a seques, sense  afegir “musulmana”!

Tambe pot ser interessant coneixer els termens utilisats per les croniques de fora d´Espanya. Vejam-ho.

Front a la costum dels “francs espanyols”, els “francs francesos”, gasten “Espanya” per a referir-se al conjunt del territori de l´antiga Hispania. El monge Aimoni, en “Historia translationis Sancti Vincentii”, escrita cap al 870-888, parla de Valencia de les Espanyes quan escriu: “Surge, inquit, vade et agredere Valentiam Hispaniarum; ac perquire extra muros…”. En la cronica pseudo-Turpin o “Historia Karoli Magni et Rotholandi”, escrita en el s. XII, en el capitul III, titulat “De nominibus civitatum Hispaniae”, trobem: “in Hispania: Auchala, Godelfaiar… Urgellum, Elna, Gerunda, Barcinona…Valentia, Denia, Sativa, Granada, Sibilia”. Es dir, vegem que junt a Urgellum o Barcinona, en mans cristianes, son ciutats d´Hispania Valencia, Denia i Xativa…, encara en mans musulmanes. Tambe del s. XII  es el “Chronicon S. Maxentii Pictavensis” que, parlant del Sit diu: “Anno MLXXXIX…His diebus capta est Valentia in Hispania a Roderico Comite”. I la seua mort de l´any 1099: “In Hispania, apud Valentiam, Rodericus comes defunctus est…”. En “Miracula beati Egidii”, escrita de 1121 a 1124, Petro Guillelmo, parla “De quodam milite captivo a Valencia Hyspaniae”. No es deixa lloc al dubte: Les expressions que es gasten son “Espanya” i no “al-Andalus”, “Valencia” i no “Balansiya”. Si les croniques volen referir-se a la part d´Espanya baix poder musulmà, parlen de l´Espanya musulmana o de l´Espanya dels musulmans. Comprovem-ho: El cronico d´Ademar o “Ademari Chronicon”, obra acabada sobre l´any 1034, parla dels sarraïns “de la veïna Espanya musulmana”, referint-se als pactes de Muyâhid de Denia en la comtessa Hermessenda de Barcelona: “…vicinae Hispaniae Sarraceni cum rege suo Museto pacem a comitissa Barzelonensi Ermensende petunt…” Roger de Howden en el sigle XII, escrivia en la seua cronica coneguda com “Chronica Rogeri de Houedene” que en l´Espanya musulmana hi havia quatre reis principals “…in Hispania illa Saracenica sunt quatuor reges principales”, entre els qui estava el rei de Valencia: “…quartus dicitur rex de Valencia”.

Si anem a territori Italià, Caffaro (1080 o 1081 – ap 1164),  en els seus anals de Genova “Annali Genovesi” es referix al rei Llop de Valencia com a rei d´Espanya: “At quidem donec galee Ianuensium in partibus Denie morabantur, Lupus rex Ispanie de pace et concordia…”. En “Il cartolare di Giovani Scriva”, referit a 26 d´abril de 1156, consten els termens d´un negoci comercial per “…laborandum apud Valentiam…”, especificant que “debeo inde habere XII. marabetinos tales quales per Ispaniam dantur”

L´emperador bizanti, Constanti VII Porfirogeneta (905-959), parla dels “agarens o musulmans d´Espanya”, en la seua obra “De thematibus et de administrando imperio”, diguent: “…tum imperatore instantibus negotiis vacante Agareni Hispaniae incolae occasonem nacti…”

En acabant de llegir el present articul, crec que sera difícil que algu es deixe enganyar quan li diguen que parlar de l´Espanya musulmana, de la qual Valencia formà part durant un periodo de la seua historia, es un anacronisme. Hem vist croniques de l´epoca, dels distins grups de cristians de la peninsula Iberica, de França, d´Italia, Grecs…Tots ells parlen d´una Espanya musulmana i d´uns musulmans hispans. Ho hem intentat documentar en el major numero de cites que es referiren al territori i governants de Valencia, que els acatalanats intenten amagar. I no hem d´oblidar que quan les croniques historiques parlen d´una Espanya musulmana i d´uns musulmans hispans, es referixen a la religio dels governants. Els governants musulmans del territori valencià manaven sobre un poble individualisat descendent dels iberorromans. Hem vist com una part d´eixe poble, es mantingue cristià fins a que vingue Jaume I. Una atra part, els muladis, es convertiren a l´islam, sense deixar de ser, per aixo, descendents dels iberorromans valencians.

Es difícil amagar l´historia. Intentem que no la manipulen.

VALENCIA I EL FALS CONCEPTE DE “AL-ANDALUS” (I)

Hem vist que “Sarq al-Andalus”, no es mes que una referencia geografica que vol dir “l´orient d´al-Andalus”. Hem de continuar preguntant-nos pel significat de “al-Andalus”, sent que hui en dia, els acatalanats la gasten com a cul de sac informe a on clavar de forma indiscriminada tot lo que no els interessa individualisar.

José Biedma López en “La filosofía y el mito andalusí”, nos diu respecte del concepte de “al-Andalus” que fon Levi Provençal qui “…determinó tal concepto como el espacio peninsular sujeto al poder musulmán, con lo que se iría contrayendo a medida que progrese la reconquista.” Comprovem, per tant, que es tracta d´un concepte “determinat” o inventat per Levi Provençal, que desficaciadament lliga el nom d´un territori a la religio dels seus governants. Per tant, si canvia la religio del governant es modifica el nom del territori. A mes, es presenta com a de difícil definicio, ya que la Septimania francesa i les Balears tambe formaren part de “al-Andalus” en algun moment, sense ser “espacio peninsular”.

Federico Corriente, en “Novedades en el estudio de los arabismos en iberorromance”, complica i restringix la definicio quan parla de “…una entidad política a la que debemos llamar Alandalús… y en ningún caso, anacrónica y distorsionadamente, -España musulmana-”. En parlar de “Alandalús”, com a “una entidad politica”, es deduiria la seua extincio, quan el territori baix el poder dels musulmans deixà de ser “una entitat politica”, per la descomposicio del califat de Cordova a principis del s. XI. El mateix Federico Corriente, en “A vueltas con las frases árabes y algunas hebreas incrustadas en las literaturas medievales hispánicas”, afirma que: “…no pudo haber España hasta la extinción de los estados islámicos de la Península Ibérica, sino los estados asturleonés, castellano, navarro, aragonés y catalán…”. Vegem que el mateix Federico Corriente, posa en evidencia l´existencia de distints “estados islámicos”. I distints “estados islámicos”, no poden ser “una entidad política”. Per tant, segons este afegito a la definicio de “al-Andalus”, es una aberracio referir-se a “al-Andalus” a partir de l´existencia de distints “estados islámicos”, entre els que es trobava l´estat islamic de Valencia, al mateix nivell que qualsevol atre dels estats cristians relacionats per Corriente.

Anem a procedir a analisar la realitat o falsetat historica respecte a la hipotetica relacio entre el nom d´un territori i la seua religio oficial. Convindrem en que es demostraria la seua falsetat historica si trobarem referencies que nos parlaren d´un “al-Andalus” cristià i d´una “Espanya” musulmana.

Escomencem per el “al-Andalus” cristià. Ibn Idari en la seua obra “Bayan al-Mugrib” pren d´Ibn Hayyan (987-1075) la noticia sobre l´importancia de Santiago per a la cristiandat espanyola. Diu: “Es el mayor de los lugares santos en Andalucía…y su importancia es igual que para nosotros la Qa´ba,” (p 262 de “El enemigo en el espejo”). Aben Al-Atsir, al parlar de la batalla de Cutanda escriu que “En este año, es decir, en el 514, un rey de los reyes de los Francos en Alandalus, llamado Aben Redimir…”. ¿Un rei de “al-Andalus” que es rei de cristians? Vegem per tant que sí que existix un al-Andalus cristià que tomba l´historicisme de l´inventat concepte.

Seguim en un aperitiu de referencies a la “Espanya” musulmana. (Ne donarém prou mes) En la “Historia Roderici”, -escrita segons Menendez Pidal cap a l´any 1100-, es parla dels “Reges sarraceni Hispaniarum”, es dir, dels reis sarraïns de les Espanyes. En la “Chronica Rogeri de Houedene” llegim que “…in Hispania illa Saracenica sunt quatuor reges principales… quartus dicitur rex de Valencia”, es dir que en l´Espanya musulmana hi havia quatre reis principals, entre els qui es trobava el rei de Valencia.

Comprovat que el concepte de “al-Andalus” equivalent al territori de l´antiga Hispania>Spania>Spanna>Espanya, baix el domini dels musulmans es tracta d´un invent, resulta difícil d´entendre l´integrisme “andalusí” de moda, que, com el Sr. Corriente, manté que parlar de la “España musulmana”, es parlar “anacrónica y distorsionadamente”. El seu concepte de “al-Andalus”, no es que siga anacronic, sino que es que es practicament acronic i ahistoric. Si s´ha donat en alguna ocasio, ha segut com a excepcio. I no es llicit voler pontificar i impondre l´excepcio com a regla.

De les cites expostes, ya es podria intuir una equivalencia de conceptes entre “al-Andalus” i Espanya. Espanya es el romanç l´equivalent a l´arap “al-Andalus”. Constatem-ho.

En el Museu Arqueologic Nacional, es troba un diner de l´any 98 de l´hegira (716). Per una cara diu: “feritos soli in Span an…” que voldria dir “fon acunyat este sou en Spania l´any…”. Per l´atra cara diu: “duriba hada l-dinar bi-l-Andalus sanata taman wa-tis’in”, es dir: “fon acunyat este diner en al-Andalus l´any 98”. La mateixa llegenda en dos llengues, llati i arap, conduix a l´immediata identificacio entre “Spania” i “al-Andalus”. Un capitul del llibre d´Abu Ubayd Al-Bakri (ap.1010-1094) “Geografía de España” (“Kitab al-masalik wa-l-mamalik”) es titula “Yazirat al-Andalus”, es dir, la peninsula d´Alandalus, en referencia a la peninsula iberica. Escriu: “Se cuenta que antiguamente su nombre era Iberia (Ibariya), por el río Ebro. Luego se llamó Bética (Batiqa), por el Betis, el río de Córdoba. Luego se denominó Hispania (Isbaniya)… Unos cuantos dicen que su nombre es en realidad Hesperia (Isbariya), así denominada por Hésperis (Asbaris), estrella conocida como la Roja (al-ahmar). Luego recibió el nombre de al-Andalus, por los atlantes (andalis) que la habitaron” (“Esplendor y decadencia de al-Andalus” de María Jesús Viguera Molins).

Les cites anteriors, una de l´inici de la dominacio musulmana i un atra posterior a la descomposicio del califat de Cordova, nos porten sense dubte a l´identificacio de l´expressio “al-Andalus” en Hispania>Spania>Spanna>Espanya. Constatem com “al-Andalus” no era la part d´Espanya “sots senyoria de moros”, perque “al-Andalus” o “Andalucia” era tota Espanya.

En relacio a l´orige de la paraula “al-Andalus”, s´ha escrit molt sobre el tema. Un intent historic de trobar l´orige, a mes del ya citat d´al-Bakri, el trobem en  la “Crónica Latina de los reyes de Castilla”, redactada cap a l´any 1236 i que confirma l´etnicitat autoctona de l´immensa majoria dels musulmans hispans, que segons l´autor es veuen com a Vandals, d´a on vindria el nom de “Handalucia”: “…populi de Handalucia…unde et populi Handaluce uocantur, quos quidam credunt Vandalos esse”

Es cert, que en algunes ocasions, poques, el terme arap d´al-Andalus, s´incorpora en les croniques cristianes. La Cronica francesa dita Pseudo-Turpin, de mitan del s. XII, parla de “…terra Yspanorum, tellus scilicet Alandaluf” que significa “terra d´Hispans o espanyols, es dir d´al-Andalus”. Es difícil trobar identificacio mes clara entre la terra dels hispans o espanyols es dir, Hispania o Espanya i la terra d´al-Andalus. El rei en Jaume, en la seua cronica escriu lo que li diu Almofois que era “el pus saui de Xatiua”. Li diu “…que uos sabets be lo castell de Xatiua qual es, que non ha altre meylor en tota la Endeluzia…”. Vegem com Almofois parla a Jaume I en romanç valencià, i nomes trobem una cosa extranya: es referix a Espanya com “Endeluzia”. Sabem de l´importancia del castell de Xativa en la Corona d´Arago, que fon la preso a on moriren tant Jaume d´Urgell per no acceptar el resultat del compromis de Casp, com el comte de Pallars, cap de la revolta catalana que s´estengué des del 1462 al 1472. En la resposta de Jaume I a Almofois, li parla d´Espanya nomenant al “jutge don Fferrando qui es dels alts homens Despanya”

“Al-Andalus” no es mes que el nom musulmà d´Espanya, com “Sefarad” ho era per als judeus. Si no parlem en arap, ¿Per qué dir al-Andalus a la part d´Espanya baix el poder musulmà? ¿No seria una coentor parlar de la “Valence de l´Espagne” per a referir-nos a la Valencia invadida per les tropes napoleoniques?

Comprovem com alguns sabudots, individualisen a cada u dels pobles cristians “…estados asturleonés, castellano, navarro, aragonés y catalán…”, pero s´inventen un concepte de “al-Andalus”, que abraça a tots els pobles hispans baix el poder de l´islam. Pot ser que darrere de l´invent s´amague un racisme de qui nomes que veu “moros, i tots son iguals”.

El coctel d´elements que amaga el fals concepte de “al-Andalus” -falsetat historica, coentor i racisme- es aprofitat pels acatalanats per a obviar una part molt important de l´historia de Valencia. El dogma mana que no existix historia valenciana abans de Jaume I. Hem de ser conscients de l´engany, no fent-los el joc d´un pressunt i coent “cientifisme”.

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? ( i VI)

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? ( i VI)

Si anem al capitul hidrologic, els rius valencians (tambe tenim “Riachols”), naixen en “Naiximents d´aigüa”, no en “Deus”. L´aigua pot “Sumar” (tenim per eixemple la Font del sumadoret d´Alcoy), mai “Traspua” ni “Remintola”. Suma dels “Clavills” i “Badalls” o “Quebrasses”, no de les “Clivelles” (1ª documentacio en català ¡en 1839!) ni de les “Escletxes” (1ª doc. ¡en 1803!). Tambe pot “brollar”, per lo que tenim “Brolladors” (com el Brollador de la Pedrera d´Elig), no “Brolls”, per a on “Brolla” i no “Raja” l´aigua. Les nostres fonts tenen “Chorros”, “Chorradors” i “Chorrolls” que no tenen les catalanes.

L´aigua naixcuda, pot correr “Cavallera” pel seu “Caixer” no pel “Buc”. De 1693, son les obres de “renovaçió de la Esglesia Parrochial dels gloriosos Sants Juans Batiste y Evangeliste…” Llegim: “…de vn pam a dos de amplaria, y de fondaria lo que hauran menester per a que puga eixir la aigua cavallerament…”

Format el riu, este pot tindre “Raconades”, o “Algoleges”, no “recolzades” ni “meandres” (castellanisme català documentat ¡en 1868!) De la carta de poblament als musulmans de Sumacarcer de 1403 tenim: “…traure farà de novellament alguna algoleja, alguna roca o troç de terra e en aquella algoleja sembrarà adaça o paniz…”. De 1618 llegim: “…y enunda les algoleches de Alberich…” Un derivat, “sangolejar”, continua viu hui en dia. Constantí Llombart, donava fe en “El pare Mulet y bou solt”: “Velar sobre eixe niu d´anchels que dormen / Pegant sangolechaes d´eixos tendres”. A on es dete la corrent, fa “Remels”, no “Rabeig”. En els rius valencians, no trobem ni “Rescloses” ni “Peixeres”, trobem “Assuts”. Les “Riuades”, que no “Rierades”, deixen “Solades”, no “Terra de les Escurades” (¿la terra d´escurar es la terreta?). A la contornada del riu, es creen “Riberes” no “Ribes”

En certes condicions, als “deus” catalans, tambe els diguem “Ullals”, i si per conte d´eixir s´en va l´aigüa, tenim “Engolidors”, no “Dragadors”. Per un “Alvertenc” o “Alvertent” igual ix aigua que se la chupla. Per a taure l´aigüa de baix terra fem pous, i tambe tenim algun “Pouacho”. Ademes de “basses”, tenim “Badines”. I tambe trobarem “Gachulls”,  “Fanguchars” i “Tarquimars” que no tenen els catalans.

Si estudiem la toponimia prelitoral i litoral, Rosselló, en el llibre citat, parlant de la “restinga” catalana (castellanisme ¡de 1868!), diu: “No serà sobrer fer al·lusió a un topònim valencià coincident…) i parla de la “Devesa”. Els catalans han de dir “Terreny aigualós”, per a lo que els valencians tenim, segons Rosselló la “valencianíssima paraula” “Marjal”. I tenim “Albuferes”, no “Buferes”, que… L´aigua ix a la mar per les “Goles” no pels “Golerons”. Respecte dels “Marenys”, diu Rossello: “…interessant paral·lel valencià –tal volta precatalà- de maresme”. Ademes, els valencians tenim “Begues”, entre atres “La Bega de Cullera”, “mot problemàtic” segons Rosselló, perque com els catalans no el tenen, han de dir “Plana fèrtil”. Bega, segons Corominas, es d´estrat prerromà. Acostant-nos a la plaja tenim “Montanyars” no “cordo de dunes” ni “dunes”, castellanisme documentat en català per primera volta en 1696. Coromines diu que “Montanyar” “…Es el nom valencià de les dunes que constato en us des de la costa”. El DCVB, erra la definicio i dona una cita de 1433. N´aporte un atra del “Sermo de la Conquista”  de Gaspar Blay Arbuxech (1666): “…que estigueren emboscats entre els canyars u montanyars de la vora de la mar.” Els montanyars son d´“Arena”, no de “Sorra”.

Si entrem en la mar i la plaja es d´arena, a poca distancia de la “Vora” que no de la “Riba”, poden formar-se “Arenals”, no “Sorrals” ni “Barres de sorra”. (En valencià, les “ribes” o “ribaços” es troben entre els abancalaments). Podem trobar-nos en “Alguers” que no “Algars”. Quan comença una montanya submarina, estem en la “Barbada”, no en les “Vessants d´una timbera submarina”, i podem trobarnos en “Secanys” o “Secanyos”, no en “Secs” ni “Esculls sota l´aigua”. (La paraula “secany”, es troba documentada en el “Liber Elegantiarum” de Joan Esteve). En alguns llocs diguem “Renegada”, a la “Restinga sotaiguada” catalana. I si anem molt a fora apleguem al “Pelec”, que no “Pèlag” i en consequencia en valencià es diu “Archipelec” no “arxipèlag”. Els nostres peixcadors estan atents a les “Faroles” no als “Fars” i entren al port per l´“Escollera” no per l´“Escullera”

Si entrem en la toponimia del regadiu tenim “Senies” no “Sínies”; “Almenares”, no “Alimàries”; “Sequies”, “Sequiols” “Sequions” i “Sequioles” no “Sèquies”; “Canal” es femeni, no masculi. I els catalans no entenen ni chufa si els diguem que tenim: “Aldufes”,  “Boqueres”, “Braçals”, “Cadufs”, “Escorredors”, “Estalladors”, “Files”, “Filloles”, “Motes”, “Parades”, “Partidors”, “Regachols”, “Reguers”, “Reguerons”, “Rolls”, “Sistars”, “Tandes”, “Trastelladors”… Quan Jaume Roig en “lo Spill” escriu. “per rius, braçals / conduyts, canals / e çequioles /  rolls e filloles”, dona mostra de que parlava el  romanç “sera ’n romanç… de l’algemia / he parleria / dels de Paterna / Torrent, Soterna”, es dir, la llengua valenciana.

I en fi, en un mapa toponimic en llengua valenciana, de l´industria de la terra, trobariem “Algepsars” no “Guixeres”, “Cantereries” o “Rajolars”, no “Terrisseries”…No voriem “Places de toros”, voriem “Places de bous”, ni “Dipòsits”, sino “Deposits”, ni

“Cementiris” sino “Cementeris”, en la tercera “e” ben oberta.

Per tot lo que hem vist, Vicenç M. Rosselló, parlant de toponimia valenciana diu en la p.146 de “Toponímia, geografia i cartografia”: “Diverses designacions amb prou feines són localitzades fora del domini valencià.” ¿No es esta frase una demostració de la desvergonya que tenen catalans i catalanistes de voler apropiar-se de la toponimia valenciana? I es que, que la toponimia valenciana, es valenciana, que pareix una favada aixina dita, crec que els lladres, no ho tenen tan clar. Una mostra de toponimia catalana: en “El cartulario de Tavernoles”, en document de 1041 (p. 43) llegim: “in villa Cabrisax et de occidentis in serra Merdosa…” i en la p. 86 tenim “…in rivum Merder…”. ¿Els sorpren que els valencians no tingam serres merdoses ni rius merders?

Estic convençut, que eixiran alguns que diran que “aço” o “allo” es diu en Tortosa, en Lleida o en La Matarranya. No es casualitat que tant Tortosa com Lleida com La Matarranya tenien una important poblacio autoctona baix el poder dels musulmans, previament a canviar a poder cristia. I referent a Tortosa, recordar lo que digué Antoni de Puigblanch, a qui es sol clavar en la “prerenaixença” catalana i que, naixcut en Mataró l´any 1775, va escriure en “Opúsculos gramático-satíricos…”: “Que Vallfogona  tropieze en ambas cosas es disculpable, pues en Tortosa, como se habla más bien valenciano que catalán…”.

Catalans i catalanistes, volen engolir-s´ho tot, com si foren una revolta de riu. I en tot rebolicat, fer un empastre que fa oix, un “valencat” o “catlencià”, a on no s´aclarixca ningu. (aixo sí, encabudits en dir a tot “català”) En la rao en les nostres mans, pense que podrem parar-los els peus.

En esta serie d´articuls, hem vist castellanismes dels catalans com “restinga” “duna” o “meandre” (Els catalans tenen dret divi a tindre castellanismes ¡Aixo podiem fer!, ara els valencians ¡Aixo son atres calces!). Hem vist paraules catalanes, sense gens de tradicio lliteraria, com “turó”, “clivella” o “escletxa” I hem vist milantamil paraules propies i genuines de la llengua valenciana. I yo em pregunte: ¿Quina es la rao per la qual tenim que dur darrere eixos “penjolls” catalans, que son repetits i escampats innecesariament, en televisions publiques i escoles, tinguent paraules valencianes en moltissima mes tradicio? ¿Per qué nos martirisen els oits en Canal 9 o Punt 2 en eixes “perles”? Per a evitar eixe martiri, tinc per norma, a les tres catalanades canviar de canal, rao per la qual, normalment no veig les televisions ¿valencianes? ni un minut al dia. Esta clar que en alguns es total desconeiximent de la llengua valenciana. Pero en els mes, es pur colaboracionisme catalaniste descarat i consentit per els que manen, que del tema de l´identitat valenciana passen mes que dels de la musica i els que la toquen, deixant actuar a plaer al catalanisme mes radical. I no puc entendre com hi ha gent que pareix que s´entabuixen davant d´eixes “essencies” catalanes, encara que facen pudor.

I per a acabar, crec que es important dir, que en esta serie d´articuls, hem vist la llengua arrailada a la terra, la llengua que naix de la terra. Els catalanistes propaguen que els reconquistadors ho feren tot de nou i aixo no es mes que una enganyifa catalanera sense trellat. No es tan facil tirar de sa casa als propietaris. I els propietaris erem i som -de moment- els valencians. El desarrailament de la terra que hi ha en la societat de hui en dia, es lo que obri els forats per a que furgue el cuc del catalanisme. No hi ha dubte de que es donà la continuïtat social i llingüistica, entre el poble autocton valencià -els descendents dels iberorromans (cristians o islamisats)-,  anteriors a la vinguda de Jaume I, i el poble valencià posterior a Jaume I. Els qui vingueren en ell, dugueren diversos romanços en formació que interactuaren en el romanç valencià, fent naixer i evolucionar la nostra llengua valenciana. Es indiscutible que la llengua valenciana lliteraria tingue influencies, tant del llati, com d´una llengua afi: la llengua d´oc, considerada llengua franca en aquells moment, que posteriorment fon considerada en estes terres com a llengua “antiga” i nomenada “llemosi”. Ho vorem en mes detall.

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (V)

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (V)

Continuem parlant dels fenomens topografics valencians, base de la nostra toponimia.

Si la part mes alta de la montanya es allargada i plana estem front a una “Mola”, denominació practicament inexistent en Catalunya. Tambe trobem “Penyons”, hui en dia en el estigma de “castellanisme” per no existir en català, a pesar de que Coromines diu que no deu ser-ho, “…car penyó és molt estés en la top val.”

En la nostra toponimia tenim “Morros” “Morrets” i “Morrals”, per a nomenar roques prominents. ¡En l´odi que tenen els catalans a les paraules acabades en “o” i en “al”! De 1305 es document que parla “… del dit morral o cabeç de fita coberta entro al aljub…”

Per a passos entre montanyes tenim els “Collados” o “Colladets”, dels quals Corominas digué que no eren castellanisme, sino d´orige mossarap. Si el pas es estret, parlem de “Estret” o de “Gorgoncho”, no de “Congost” ni de “Afrau”. Vejam-ho en les “Afrontacions del terme de Cervera” de l´any 1322: “…a hun stret de roqua e passant lo barranch puga a hun moltó qui és en dret del dit stret…”. (En català nomes parlen d´“estret” si es de mar). Als dos costats d´un estret, coll o collado, solen estar els “Alts”. Molt abundant en toponimia valenciana des de “L’Alt de Mola” en Ares a “L´Alt de la Barcella” en Banyeres. A voltes es referix a la montanya més alta.  Es una denominació toponímica, que ni consta en la “Codificació dels topònims” del “Institut Cartografic de Catalunya”.

I tenim “Tallats”. “Penya-segat”, es una invencio indocumentada (En el Gran Diccionari de la Llengua Catalana han tingut vergonya de posar l´any de la primera documentacio) ¿Canviarem els nom al “Tallat dels Venters” de “La Romana”, al “Tallat de Navargues” de Carcaixent, o al “Tallat de l’Ainer” de L´Atzubia, per a dir-los la preciositat de “penya-segats”? (El “Centro nacional de información geográfica” del “Gobierno de España”, ya esta fent-ho. ¿Es d´informacio o d´invencio geografica?). Relacionat en els “tallats”, en valencià tenim “Despenyadors”,  “Cingles”, “Recingles” i “Recinglons”, no els catalans “Espadats”, “Timberes” o“Timbes”. (les timbes les fem jugant a cartes)

A les pendents de montanyes o barrancs diguem “Sospalmes” o “Aiguavessants” no “Aiguavés”. En elles podem trobar-nos “Esgoladors” no “Esllavissadors” ni “Relliscadors” ni “Llenegadors”.

Si pujem dalt del tot de la montanya, mai apleguem al “cim”, invencio catalana, de la qual el DCVB diu “no trobar-se la forma cim en cap document català antic”. Els valencians apleguem al “Cap”, al “Capoll”, al “Capsilló”,  al “Cop” o a la “Cima” de la montanya. (¿tindrem sinonims com per a tindre-nos que copiar una invencio catalana?). Cima no es castellanisme, a no ser que pensem que Bernat Fenollar estava castellanisat quan encriu: “quant vingue de l’alta cima”. Si el cap de la montanya acaba en punta, li diem “Pic”. L´existencia de “Picayos” i “Picachos” confirma que no es castellanisme.

I per les montanyes a on neva, no tenim “Pous de glaç”, tenim “Caves”, “Pous de neu” o “Neveres”

Respecte de “Cova”, l´existencia “Covatelles”, “covachons” i “covarchons”, demostra que els catalans no dugueren la paraula. No tenim les “Bores” catalanes. En les coves trobem “mugronets” i “canellons” per “estalagmites i estalactites. Mugró, es dir pitó de roca, es paraula toponimica valenciana (Mugró de la Saladella, Toll del Mugró…), del llati “mucro,-onis” que volia dir punta d´espasa o llança, de la qual parla Coromines  com a fenomen “mossàrab”. I per a coves en terra, tenim “Sima” i “Simeta”, que en valencià no te el significat de la “sima” castellana a la que diguem “Alvenc”. Vicenç M. Rosselló, en el llibre “Toponímia, geografia i cartografia”, parlant de “cova” diu: “Sima i simeta te el mateix significat”

En les nostres montanyes, poden produirse “Solsides”, no “Ensulsiades”, ni “Esllavissades” ni “Esfondraments” (Font de la Solsida en Finestrat)

Tambe les terres o pedres, poden ser orige de toponimia. I si parlem de terres o pedres que no tenen els catalans tenim per eixemple: “Terra Albardiç” o “llecorella”, “Cantals”, “Cascall”, “Pedres Codisses”, “Cudols”, “Llastres”, “Llombos”, “Llosmos”, “Machambró”, “Terra Pinyolada”, “Pedra Tosca”, “Tormos”, “Pedrots”, “Tap”, “Tap blau” i moltissimes mes.

La nostra toponimia nos mostra que els valencians anem anant per camins, “Caminals” o “Sendes”, no per no “Senderes” ni “Viaranys” ni “Caminois”, ni “Viarons”, ni, “Carreranys” ni “Tiranys”. Ausias March: “Quant per son mal hom ix d’aquella senda”. Els camins fan “Revoltes”, no “Corbes” i si es creuen fan “Creuers” o “Creullades”, no “Cruïlles”. Els catalans, no pujen “Costeres” sino “Costes”. La paraula “costera”, la tenim documentada en “El consolat del mar”: “…nau o leny qui primer serà ormejat en port o en plaja o en costera o en altre loch…” i en la carta de poblament de Quart de Poblet de 1334: “Item, que los dits pobladors sien tenguts laurar costeres...”. Les “pales” catalanes no son “costeres” valencianes. Si el terreny no te costera, en valencià es “Pla”, no “Planer”. Els valencians trobem “Racons” i “Racers” no la coentor de “Abrics”. Els catalans no troben ni “Replanells”, ni “Replanes” ni “Replaces”.

Si parlem de la vegetació tenim “Pinars” i “Pinades”, no “Pinedes”; “Malea” i “Brosseguerals” no “Bosquina”; “Matollar” no “Matasser”; “Tochars” i  “Espartals”, no “Espartars”; “Argilagars” no “Argelaguers”; “Albarzerals”, no “Esbarzerars”; “Coscollars” no “Garrigars”; “Timonedes” no “Farigolars”; “Cepellars” no  “Bruquerars”; “Romerals” no “Romaninars”; “Carrascals” no “Alzinars”; “Teixeres” no “Teixars”; “Fleixeres”, no “Freixedes”; “Margallonars” etc, etc etc Vorem toponimia que fa referencia a l´“Oró”, no a l´“Auró”, (“Torre de L’Oró”; Llucena);  a l´“Edra” no a la “Heura” (“Penya Edra”; Serra de Serrella), etc, etc etc. I tot, esta ben documentat. Per eixemple “colscolar” o “coscoylar” en el “Llibre del Repartiment” (Del llat. “cusculiu”).

En baixar de la montanya podem trobar-nos en “Bancalades” no “Feixaments” ni  “Assaplanaments” ni “Eglaonat”. Als  “Bancals” no els diguem ni “Sorts” ni “Peces”

Relacionat en l´economia de cria d´animals, en valencià tenim “Corrals” o “corralisses” no “Pletes” ni “pletius”. Tenim “Mallades”, no “cledes” i “Sesters”, no “sestadors”. Tenim “Colomers” i “Abellers”, no “Colomars” i “Abellars”. Trobarem “Colmenars” no “Ruscos d´abelles”. En català no existixen “Bovalars”, ni “Antuixans” ni…. El nostre ganado anava pels “Assagadors”, no per les “Carrerades”. Trobe “Assagador” en 1419 en “Documents per a la història de Vilafamés”: “Los quals camins e açagadors sien mollonats e fitats per dos bons homens de Vilafameç….” Segons Coromines, “Assagador”, prove del llatí “secutorium” i s´hauria mantes per via mossarap.

Hui continuem comprovant com els valencians tenim denominacions propies, que rara volta coincidixen en les catalanes (tambe en alguna ocasio coincidix valencià-castellà-català). I yo em pregunte: Si tant varen fer els catalans que vingueren, ¿com es que en la nostra toponimia no es veu ni un “Afrau”, ni un “Balç”, ni una “Bòfia” ni una “Bora”, ni un “Cim” ni un “Congost”, ni una “Cinglera”, ni un “Espadat”, ni una “Grallera”, ni una “Obaga”, ni una “Pala”, ni un “Passant”, ni un “Penya-segat”, ni un “Pujol”, ni un “Ras “, ni una “Rasa”, ni un “Roc”, ni un “Sot”, ni una “Timbera”, ni una “Tossa”, ni un “Tuc”, ni una “Tuca”, ni una “Tuta” ni un “Turó”, ni…ni…? ¿Se les deixaren en Catalunya? ¿Com es que no batejaren ningun fenomen topografic en tan precioses paraules? ¿Qui no els deixà?

Hem de saber, que els catalanistes, a voltes parlen de “aragonesismes”, i més ultimament, perque voldrien llevar-se de damunt el mal dit “mossarap” i no saben com. Diguent aixo donen per supost que lo demes son “catalanismes”, lo qual es mentira grossa com hem vist. Segurament deuen pensar que al poc de la conquista, es reuniren catalans i aragonesos i digueren: A vore: ¿A quina forma de montanya vas a possar-li tu el nom? I els aragonesos digueren: ¡Yo a la que esta a soles, es alta i acaba en punta! I els catalans digueren: ¡Yo a la que es grossa i acaba en pla! Aixina anaren repartint-se tots els fenomens topografics (guanyant els catalans, que eren mes espavilats ¡com no! “¡És clà com l´aiga!”). En acabant, s´organisaren comissions d´aragonessos i catalans per a que recorregueren tots els pobles de la geografia valenciana, ensenyant, uns als catalans, sobre com ho tenien que dir en aragones, i uns atres tenien la missio d´ensenyar als aragonessos sobre com ho tenien que dir en català. Prou ridicul ¿no? Puix crec que hi han catalanistes que s´ho creuen.

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (IV)

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (IV)

Els toponims valencians que hem vist fins a este moment, corresponen a noms de fenomens topografics. I estos fenomens topografics, tenen uns noms particulars que els donen els habitants de cada poble. Anem a comprovar com els noms dels fenomens topografics valencians son valencians i no catalans. Ya tenien noms quan el rei en Jaume reconquistà Valencia, i els catalans que pogueren vindre, no varen tindre mes remei que respectar-los. Es hui, quan el catalanisme -que funciona a base de diners i poder- esta posant-los en perill, intentant impondre´n uns atres.

Escomençarem pels elements fisics que sobreeixen del territori

Parlant en valencià, en general solem tindre “Montanyes”, i no “Muntanyes”. Àngela Bujalafara en “El Tortosí a través d´un assaig…” (p.737 del Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes) afirma: “En valencià predomina montanya”. Documentada en els Furs: “…e en Eslida, e en tota la sua montanya”.

Tambe tenim “Serres” i “serrades”, “Serradals”, “Serrelles” i “Serratelles” Coromines diu respecte de “Serratella”: “…nom molt repetit en la top. Val. possiblement de data mossàrab i almenys en la part d´ells és segur”

En la p. 149 de “Toponímia, geografia i cartografia” de Vicenç M. Rosselló i Verger llegim: “Tossal és un altre genèric -molt valencià- per a altures que pot significar, tant un puig de categoria (Tossal del Mondúver, 840 m), com turons ben humils” El trobem documentat en la “Carta del departiment del terme de Cervera e de Peniscola”. (1326) “…entro en la serra prop lo toçal appellat d’en Morató….”. Hui nos frigen a la catalanada “turó”, que ¿sabeu des de quan esta documentada? ¡des de 1803! La paraula tossal, ve del “toç” valencià que en català diuen “clatell”. Toç, es troba documentada en el Consolat del Mar: “… deu esser mes en un pal per la natura e que l´isca per lo toç.” “Clatell” es troba documentada ¡tambe en 1803! ¿No vos aborroneu, per paraules catalanes tan vererables? Els valencians, ni tenim “tosses” ni “turons”.

De “Lloma” diu Corominas, “…terme propi del domini valencià” Documentada en un protocol d’un notari de Vilafranca de 1465: “fonch fitat e mudat lo camí cegador que ix del pla e va a la lloma del Rebollar” Tambe tenim el toponimic “Llom”.

Des del “Puntal de les Cambrelles” en Adzeneta del Maestrat al “Puntal gros” de La Romana, passant pel “Puntal dels Cucons” en Alzira, la paraula “Puntal” fa referencia a una montanya que sobreix de les atres. Ni existix en diccionaris catalans. Tambe “Punta”. Corominas diu que “l´he sentida sovint per les muntanyes d´Almeria”, encara que es paraula extranya al castellà. Es demostra que res te que vore en els catalans.

Una montanya significativa, mes be aïllada, es pot dir en valencià “Cabeç”, “Cabeço” “Cabecet” o “Cabeçó”. Es tracta d´un atre grup de paraules estrany al català. En la sentencia de divisio i amollonaments dels termens de Picassent i Montserrat de 1307 trobem: “…et ordenat baix en lo Puig Vas o Cabeç apellat de la Corca…”. Diu Corominas: “L´us topografic de cabeç, és sobretot valencià…es pot donar per segur que pertot és supervivència de la toponimia mossàrab…”

De la paraula “Alter” diu Vicenç M. Rosselló en el llibre nomenat: “…típicament valencià”. La tinc documentada en 1438. (ARV, Gobernació, 2262, 2ª ma, fol. 37r): “…que en e de la dita cequia de muncada han molts alters. . . los quals no poden regar… los dits alters han e poden haure rech de aquella”. I junt a “Alter”, tenim “Alteró”, paraula tambe exclusivament valenciana.

Si parlem de “ports de montanya”, els toponims “Portell”, “Portí”, “Portichol”, i “Porticholet” nos dona conte de que els catalans tampoc tingueren res que vore.

Si atenem a l´orientacio de les montanyes respecte del sol, els valencians tenim “Solanes” o “Cara-sols”, no “Solàns” ni “Solells”, i “Ombries”, no “Bacs”, “Bagues”, “Obacs” i “Obagues”.

Continuant en les depressions dels territori, es curiosa l´afirmació de Rosselló, quan parlant de la paraula prerromana “barranc” diu: “…el concepte ha estat usurpat en aquest tros del País Valencià per la veu barranc…”. I es que en valencià, en general, tot lo que no son rius son barrancs, mentres catalans i castellans, coincidixen en restringir-ho ad aquells que son fondos, estrets,  i encaixats entre roques. En valencià, no es prodiga l´arabisme “rambla”. I per a barrancs menuts tenim la paraula “Barrancada”.

Respecte de la paraula “Clot”, Badia Margarit en “Les regles d´esquivar vocables…” diu: “…sabem que clot era propi de terres valencianes al tombant dels s. XV i XVI, i que sot (paraula catalana), es trobava al nord-est del territori. La documentació de clot que ha recollit el DCVB rebla el clau, per tal que tots els exemples antics que hi cita son de fonts valencianes…” I per a clots grans, tenim la paraula “Clotada”. Per a clots menuts, en les roques, tenim “Clocha”, paregut a “Codolla”, que no “cadolla” que es en castellà. Per cert, els valencians no tenim “Bòfies” catalanes.

Anem a per una atra paraula valenciana “Foya”. No entenc la rao per la qual, molesta especialment als catalanistes, front a unes atres. En el llibre de Eugeni S. Reig “Valencià en perill d´extinció” 2ª ed, consta que “…segons Joan Coromines, és d´origen mossàrab, pero segons Emili Casanova és un aragonesisme del segle XV” ¿Qué diu l´“il·l·lustrissim” Casanova? ¿aragonesisme del XV? Que, ¿qué? Anem a vore-la ¡en els Furs!: “Si alcu en les terres laurades, o en vinyes fara foyes, o cijes per pendre besties saluatges… per aquelles foyes, o cijes dan haura… Aquell qui fara foya, o cija en aquell loch on es publicament carrera…”. I es que Jaume I sabia que escrivia els Furs per als valencians, en valencià. La trobe, aplicada a un toponim en 1307, en la “Sentencia de divisio i amollonaments dels termens de Picassent i Monserrat”: “…que es en lo Puig Acebiat, damunt la foya de Millerola en la alqueria de Picaçent…” ¿No es cansaran mai els nostres catalanistes d´intentar desacreditar la llengua valenciana?

I seguim en la familia “Fondo”, “Fondó”, “Fondada”, “Fondalada”… No crec que hi haja ningu que discutixca la seua exclusiva valencianitat. Es demostra facilment per l´atac que patix actualment, substituint-se sistematicament “fondo” per “fons”. Jaume Roig en “Lo Spill” escrivia: “en hun clot tou / ffondo com pou”. Tant Al Udri, (1003-1085), com Al-Idrisi (1100-1172), citen “al-F.ndun”.

I per a tallar per hui, no queda mes que constatar que segons els propis catalanistes, els fenomens topografics dels que hem parlat fins ara, son: “de data mossàrab”; “molt valencià”; “supervivència de la toponimia mossàrab”; “típicament valencià”; “propi de terres valencianes”; “d´origen mossàrab”. I ne tenim alguns, que ni es troben en els diccionaris catalans. Es la rao per la qual yo em pregunte ¿A on recollons esta la toponimia catalana que no la trobe? I com hi haura “espaviladets” que es pensen que he anat a triar-la, ¡voran com no! ¡Aço no s´acabat!

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (III)

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (III)

En els dos articuls anteriors hem vist la continuïtat pre i postjaumina, fonamentalment de la toponimia major, es dir, de pobles i ciutats. Algu podria pensar que les gatades dels catalans les podriem trobar en la toponimia menor, (partides, llomes, tossals, barrancs, camins, fonts, cequies, cases…). I res mes llunt de la realitat. Vejam-ho:

En el llibre editat en motiu del “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes” (2001), Emili Casanova, presentà “Les monografies toponímiques de Joan Coromines i l´Onomasticon Cataloniae: El cas de la vall d´Albaida”. El seu treball consistix en fer una arreplega dels comentaris etimologics de Coromines sobre toponimia de la Vall d´Albaida, tant els que es troben en el “Onomasticon Catalonie” com uns atres inèdits (154 toponims).

Fent un estudi, segons els comentaris de Coromines, per a vore en que consistix “l´onomàstica catalana” de la Vall d´Albaida, trobem un total de 410 toponims, que es convertixen en 395, perque n´hi han de repetits en distints pobles. Mantindré la seua grafia.

Coromines estudia posibles etimologies prerromanes per a 9 toponims: Alianda, Racó de la Escucadora, Fonteta i Barranquet de la Nava, Tossalet de Pereat, Pda. de Sales, Cova de Tudulí, Fondo de les Mascarelles, Pla de la Vega i Cartaina.

Troba 37 arabismes “segurs”. Ne reproduixc alguns: L´Asseit; Albacor; L´Alfardí, L´Alfogàs; L´Algebassó; L´Aljorf; L´Almoina; L´Atzuvia; Benialis; El Beniati; Benioia; La font de Bodí….

De possibles arabismes “te aspecte, pot ser, segurament…”, ne trobem 19: Font de l´Aljar; L´Arboleda de Dalt i de Baix; La Carbonera; Pda Gàfit; Barranc de Gaietà; Casa Madremany; Pinar de Merseguer; Casa el Mudel; Mulió;  El Rafelet…

Mossarabismes segurs “flagrant mossarabisme, es o son, sembla clar que, per ventura, plenament mossàrab, serà…”, ne conte 41. Per eixemple: Asséix; El Barandano; La Barcella; Benicadell; El Bolòt; Penya Campana; El Campaner; Barranc de la Canella; El Castellar; Cebolella; La torre del tio Columbari; Conxell…

Possibles mossarabismes “pot ser, cal suposar-lo, em decanto a admetre, ha de ser, sospito que, sembla, podria ser, té aspecte, segurament, te aire, pot venir, la cosa més versemblant, probablement…” n´ixen 115. Vejam-ne alguns: Font Ados, Barranc de l´Aiguar, Barraix, Benimatxer, L´alt de Calbo, Font del lagarto, El Llobero, La Maciana Barranc del Modronyar, La Motxa, Carrasques de Palusseno;  Barranc del Penyascals, El Pesebret, Alt de Pètre…

Mossarabismes dubtosos ne trobem 53 “mes dificil, seria rebuscat, dubtem entre, qui sap si…”. Una mostra: Aracil/Racil; Corralet de la Aracila-Rassila; Les Armes; L´Asnet; Pda Atarcó; Benifumet; Benimantell; Benimeia; Beniprí; El Bessó; Pda. Borràs; Clot de Carabassero; Els Colòquis; Alt de Montaner; El Peix…

Es conten 44 topònims que poden procedir de noms o malnoms de persona: La font de Ballester; Barrabassets; La Beata; Lloma Bèlo; L´escala de Billo; Molí del Bors; El Calent; El Canari; Costera de Carando; Pda Carrió (Bèlgida) El Catalí….

Toponims que fan referencia a paraules o derivats, n´hi han 15: El Pas de l´Anguilar; Botanet; Font de Brulls; Font de Cantal; Barranc Codollets…, i alusius a fets o a l´entorn es troben 16: Casa de Caragol; Les Carrilades; La Crestió; La Freixura; Lloma i barranc Geperut….

No veu explicacio raonable a 25 toponims: Els Amallars; Carrer Budèu; La lloma del Caliu; Alteró Carà; Colltorta; La Cruà  (Olleria); L´esclafitó… i es conten 5 no autoctons o castellanismes: El Bohío; Assut Calicanto; La cova Jàquera…De 7 no fa comentaris etimologics: El Dèu; Casi; El Cop; La sima Maldàia; La Marxaleta… De dos nomes s´extrau que son “precatalanes”: Pda. Bendix; i Vint i cinc.

¿I “catalanes”? ¿Quants toponims hi han en la Vall d´Albaida, segons Coromines, que segur, segur foren duts pels “conquistadors catalans” (espai no vos maregeu en la cifra) ¡9! I son: La Coma; Caseta Felissio; Tossalet de Calabuig; La cova Morral; La Bassaporta; El Cérvo; Pla de Coca; Cova del Haver i La Paixerona. ¡I aixo es tot lo que juga!

D´elles, hi ha una que segur que no es cert. Des de l´any 1100, Ibn Buklaris atribuix a l´aljamia de Valencia la veu “s.rbu” (lliggas cervo). (Be saben els escolars valencians que hui els imposen “cérvol”). Lo de “Calabuig”, simplement comentar, que mes del 80% dels Calabuig de tota Espanya estan en Valencia, segons el “Mapa de distribución de apellidos” del I.N.E. Respecte del “Haver”, (de la cova del Haver), el “mestre” la fa catalana, “…per més que en català el que s´ha aplicat al bestiar és averia, derivat d´haver”…i aixina totes.

Donant-los tots per bons, tindriem que, segons Coromines, ¡un 2% de la toponimia de la vall d´Albaida seria catalana! Si afegirem els que fan referencia a paraules o derivats i aquells alusius a fets o a l´entorn, el percentage estaria pel 10%. ¿Dona aixo dret als catalans a apropiar-se de la toponimia valenciana?

S`ha de destacar la important majoria de toponimia d´orige romanic, no català, respecte dels quals els arabismes son una minoria. Llegint a Coromines no parem de vore: “…mot essencialment estrany al cat.”; “Estructuralment no pot ser cat. ni aràbic”; “Evidentment es nom precatalà”; “no es mot d´herència catalana”; “ antic i no català”; “no cat. segurament anterior a la Conquesta”; “segur que no es d´origen català”; “no es cat. ni pot ser aràbic”; “no té etim lògica en cat.”; “Com que aquest nom no es cat.”; “Nom precatalà”; “Difícilment cat”; “no ve de l´àrab ni del cat”; “de tota manera ha de ser precatalà”; “No te explicació clara en la nostra llengua” “en català no es compren la formació”; “veig clar que de tota manera ha de ser precatalà”; “N´hi hauria que sospitar que es tracti de noms d´origen precatalà…”

Pero no nos deixem enganyar, parlar de “precatalà” en Valencia es un destrellat com ho seria parlar de “prevalencià” en Murcia. La toponimia valenciana es valenciana i no catalana. La minima infuencia que ha pogut haver no els dona dret a apoderar-se del conjunt. ¿Furt, lladrera, robo, lladronici? ¿Acte d´imperialisme o de poca vergonya?

Coromines (naixcut Corominas), aplegà mes llunt. La toponimia valenciana es troba en l´ “Onomasticon Cataloniae”, es dir en l´Onomasticon “de Catalunya”. I es que hi ha catalans i catalanistes que no han estudiat o no entenen la teoria basica de conjunts. Vejam: siguen dos conjunts independents A (Valencia) y B (Catalunya), cada u en els seus elements. ¿Estan els elements de A en B? Per lo vist, hi ha alguns que pensen que sí, rao per la qual segur que farien el ridicul en “¿Sabes más que un niño de primaria?”

Hem de saber, que el “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes” tingue lloc, en la ciutat de Valencia, entre el 18 i el 21 d’abril de l’any 2001 “sota l’organització d’un equip de docents i col.laboradors encapçalats pel sempre actiu Emili Casanova”. El propi Emili Casanova, diu que el treball que hem estudiat el fa “…a fi de veure les aportacions que fa a l´onomàstica catalana…” (Coromines). Hem de coneixer, que est agullenti, es “il·l·lustrissim” academic de la AVL. ¿Es Agullent (el poble de mon pare), valencià o es de Catalunya? ¿Que podem esperar de la gent que pareix que no volen deixar ni pollegó en el patrimoni dels valencians?

Bosch Vilá, en“Notas de toponimia para la historia de Guadalest y su valle…” es sorprengue, com J. Ribera en “De historia arábigo-valenciana”, de l´elevat numero de romanismes en la toponimia de la Valencia acabada de reconquistar i pensa en la “existencia de un fondo romano intenso [...] y la persistencia de éste, conservado a través del mozárabe e incluso por elementos neomusulmanes”. Els nostres catalanistes diuen justetet lo contrari. ¿Sera perque no pensen? ¿O perque lo que pensen es en “ofrenar noves glories….a Catalunya”? ¡Redell quina vergonya de valencians!

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II)

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? (II)

Hui anem a seguir posant de manifest la continuïtat toponimica de la Valencia prejaumina i la postjaumina, a partir d´unes atres fonts. Esta continuïtat no es mes que una atra mostra de la continuïtat de poble i llengua i trau a la llum la miserable enganyifa pretesa pels catalanistes, tant catalans com valencians. Continuem.

Ángel Poveda Sánchez, de l´Universitat d´Alacant escriu “La investigación sobre el hidraulismo andalusí…” Llegim: “…territorio fortificado de Culla, que está documentado en las fuentes árabes (Kulya), en 1128, con motivo de una expedición militar realizada por un príncipe almorávide”. Segons Corominas, el toponim “Culla” ve del llati “cochlea” ¿Qui l´havia fet evolucionar a “Culla” un sigle abans de la reconquista? ¿El desig dels catalans?

Jasim Alubudi, publicà “Dos viajes inéditos de Safwān B. Idris (1165-1202)”. L´autor, sense massa dificultat, identifica “F.ns.rāt”en Finestrat. Escriu: “Qastalla, sin duda alguna, puedo identificarla con Castalla”. I diu que Al Idrisi parla de “Yabal Kalb” es dir, la Montanya de Calp. Tambe identifica, Oriola, Petrer, Alzira, Ontinyent, Xativa, Sueca, Denia, Valencia, Morvedre, Alzira i Benisuera. Deduim que Finestrat, Castalla, Calp i tots els atres, no son toponims catalans.

De “Identificación de algunos topónimos de la Diócesis de Tortosa citados por Al-Idrisi” de Dolors Bramon tenim: “al-Bunt” = Alpont; “B.h.t.k” = Bechi; “Buryāna” = Burriana; “Sārt” = Chert; “S.b.rt” = Chivert; “J.dral” = Fadrell (terme de Castello); “Muturnās” = Montornes (terme de Benicassim); “Mawrāl.la” = MorelIa; “Undah” = Onda; “Baniskula” = Peniscola; “Sun” = Uxó.

Com ad algu pot sorprendre llegir “F.ns.rāt” o “al-Bunt”, hem de saber, que son translliteracions de l´arap, es dir transcripcions al nostre alfabet de lo que es troba escrit en arap. Simplificant dir, que l´arap nomes te tres vocals “a-i-u”, faltant-los la “e” i la “o”. Per a fer-ho mes difícil, “a-i-u”, poden ser breus o llargues i si son breus no s´escriuen, llegint-se per distints signes que acompanyen a la consonant següent. En arap, no existix el so de la “p”, (es confon en “b”), ni per tant grafia per a representar-lo. I lo mateix passa en unes atres consonants del valencià (v, rr, ch …). Per eixemple, si un arap sent “Alpont” i ho escriu, la translliteracio de lo escrit, seria “Albunt” i si sent Peniscola, “Baniskula”.

Per tant, els arabofons no tenien gens facil escriure lo que sentien en romanç. Dolors Bramon en “De Nuevo unos topónimos catalanes escritos por Ibn Hayyan”, nos informa de que els arabofons escriuen “Empuries” com “Anbuwaryas”, “Anburyas”, “Anburis”, “Anbur”, “nwrs”, “nys” o “yns”, aixina com que Al Idrisi escriu Montpeller, per “Munt Baslir” ¿Veritat que no vol dir que els empurians digueren a la seua terra “Anbuwaryas”. Hem de pensar lo mateix quan llegim la tranlliteracio de Valencia: “Balansiya”. Com quan els araps citen “Balanqir” aludint al conte català Berenguer.

En “Nusus‘an al-Andalus” d´Al-Udrī (1003-1085), trobem, entre atres: L.qnt (Alacant) “Banī Gatīl” = Benicadell, “Bāgu” (Pego); “Batrīr” (Petrer); Ils (Elig) “Galinār” (vall de la Gallinera), etc.

I en el “Takmila” d´ Ibn al-Abbar (1199-1260), a banda dels toponims ya citats, trobem: “Agr.sī” = Agres; “Bilyana” = Billena; “Bunyūl” = Bunyol; “G.rbīra” = Cervera;  “Kulya” = Culla; “Qulyayra = Cullera; “Sīlg” = Chilches; “Ll.rya” = Lliria; “M.ntīsa” = Montesa; “Murbītr” = Morvedre “Andāra” = Ondara; “Untunyāna” = Ontinyent; “Ūryūla” = Oriola; “B.tārna” = Paterna; “B.q.sān” = Picassent; “Rugāt” = Rugat; “Sārra” = Serra; “Suburb” = Segorb “Sātiba”= Xativa; “Sar.qa” = Xerica…i cent mes.

Ara i com a curiositat, ¿Penseu que la paraula “Llobregat” es exclusivamente catalana? Anem a vore com no. Ibn al-Abbar, cita “Ll.burqat”, com a dependencia d´Oropesa. A. Poveda, en “Toponimia arabe musulmana de Mayurqa” situa el Llobregat valencià entre Alcala de Chivert y Burriana. I en el Repartiment, amaneix algun naixcut en el lloc: “…domum de Mahomat Allobrecati iuxta viccum…” ¿I Moncada? ¿Es Moncada català? Vejam-ho: L´any 1234, previamente a la conquista, es dona a P de Montecatano “…turrem de Moncada cum suis alqueriis, ad consuetudinem Barchinone…”. Miquel Barceló en “El feudalisme comptat i debatut” diu que s´ha pensat en un “rebatejament de la torre en funció del seu beneficiari primer”. Podria ser justetet al contrari sabent que Ibn Al Abbar cita “R.gl(a)t” (Rotglà), sent per tant un toponim existent abans de ser posseit per Joan Rotglà.

El repartiment, es una font preciosa per a l´estudi de la toponimia valenciana. No havia donat temps de batejar res. Es repartix lo que hi ha i en els noms d´eixe moment. Trobem llogicament noms en arap i en romanç valencià. Com a eixemple, reproduim un grapat de toponims: Alcoy; Almonesir; Benimantell; Bocayren; Borriol; Buynol; Carlet; Carraxet; Cayllosa; Corbera; Crespins; Finestrat; Fortalen; Gorgo; Quart; Laurin; Liber, Luxen; Maçamagrel; Maçarroyos; Murvedre; Montroy; Muro; Museros; Ontignen; Parsen; Pedreguer; Pego; Perpunchent; Pop; Polop; Piccacen; Quartel; Segarria; Tarbenam; Toyllo; Seta; Vilella; Villamerxant; Venalguazir; Xalo, Xaraco; Yelo…

I en acabant de tot lo dit, yo em pregunte ¿A on nassos està la toponimia catalana? Anem a vore com ni els catalanistes la troben.

En el llibre “Toponímia, Geografia i Cartografia” del mallorqui Vicenç M. Rosselló, l´agullenti Emili Casanova, i atres, es conté l´apartat “Anotacions a la Toponimia de la Ribera del Xuquer i encontorns”. Escomencen parlant de “Toponims prerromans” citant les poblacions de Xeresa, Xaraco, Barig i Barcheta, aixina com els toponims Ivars, La Bega, Xuquer, Fontarda, Bernissa, avenc, barraca i clot. Parlen de “toponims d´origen llati” a on situen les poblacions de Corbera, Paterna i Carcaixent, aixina com Mijans, Materna, la Casella, Vilella, i Maranyent. En acabant de relacionar “toponims mossàrabs”, ve l´apartat “Toponims catalans”. I diuen que “hi destaquen Castelló de la Ribera, derivat català del llatí castellone, motivat per la presència d´un castellet islàmic…” parlen de Lloc nou d´En Fenollet diguent que “respon a una repoblacio de 1609 d´un lloc de moriscos, propulsada per un personatge del dit cognom”. Comenten que “el derivat postverbal de poblar apareix a la Pobla Llarga, dita abans d´Esplugues o de l´Ardiaca, en recordança del llinatge i càrrec del qui l´establí el 1317”. Continuen en Vilella diguent que “podia ser un llatinisme (villella de villa)”. Acaben afirmant que “Finalment tenim el Peirat “paviment de pedra” per a pasar un toll, que no es més que un arcaisme lèxic”.

O siga, que tots els “toponims catalans” que troben grans “factotums” del catalanisme valencià, en tota la Ribera del Xuquer i “encontorns” (contornada) son: “Castelló de la Ribera”, que ya l´hem vist documentat prou abans de la conquista i de català no te res; “Vilella”, toponim que ya havien citat com d´orige llati i que es troba en el Llibre del Repartiment; “Peirat” que deu ser tan tan català, que no es troba ni en el “Gran diccionari de la Llengua catalana”, ni en el “Diccionari Català Valencià Balear” d´Alcover ¿Vindria algun arcaic català a deixar-nos-la? ¿O seria un aragones, sent que la paraula “Peirat” la trobem en el “Diccionario aragonés” de Rafael Andolz: “Peirat: sust. masc. (oc) = guijarro” ¿O seria arcaisme valencià? ¿Acas els valencians no podem tindre´n? Ara lo que es per a que ho estudie un mege, es considerar, que un toponim de 1317 i un atre ¡de 1609! siguen toponims catalans. No mereix ni comentari. Recordar-los, que en 1335, algun valencià, no com ells, ya parlà de la “llengua valenciana” ¿Estava mal del cap? ¿O els qui no estan massa be son aquells que volen amagar, falsejar i desfer tota l´historia i cultura d´un poble?