Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

L´”ACORD” DE L’ACADEMIA SOBRE EL “RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ.” (I)

“ACORD” DE L’ACADEMIA SOBRE EL “RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ.” (I)

El contingut del titul que he donat al present articul, es troba publicat en el DOGV de 24/06/2002

Eximenis, en 1383, en “Lo regiment de la cosa publica”, definí la llengua valenciana, al dir: “…lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres he ha presos los millors”.

Els “il·lustrissims”, per conte d´identificar i establir “los millors” vocables, els barrejen en “los pus durs e los pus mals sonants vocables” del català, perque saben que es l´unic cami que tenen, per a intentar conseguir la dilucio de la llengua valenciana dins d´un “totum revolutum”, que preten la desaparicio de les caracteristiques que la individualisen.

No contents en aixo, intenten el desprestigi de formes valencianes baix el pretext de mes o manco “venerabilitat” segons el temps de quan es troba documentada, o segons diferents registres, de tal forma, clar, que el registre formal sempre correspon en la forma catalana, aplegant al ridicul de calificar expresions valencianes com a “pròpies de la comunicació oral espontània”.

Mamprengam a alçar i llevar caracetes: En l´apartat 3.5, parlen de”paraules vives en els parlars actuals, no documentades en texts dels segles XIII al XVI”. Son: “coentor, corfa, gasto, iaio, quadro i xicotet”. Les emparellen en paraules “que en alguns registres alternen amb les variants o els sinònims usats pels nostres escriptors clàssics”: “coïsor, escorça, despesa, avi, quadre i petit”. Vejam:

CORFA.

Thesaurus puerilis (1579). Onofre Pou. Reproduccio facsimil París-Valencia (p 37).

“Les cloves , o corfes hoc, putamen,inis.”

¿A on esta el erro de la AVL? ¿Que no s´han llegit el Thesaurus pueriles o que no saben que 1579 es sigle XVI? Siguent una paraula d´orige arap, ¿Que mes dona quan estiga “documentada”? Tot son enredros, per a donar mes “cientifisme” a “escorça”, que si be es cert va ser usada pels nostres classics, hui es simplement una paraula morta en valencià, i una paraula morta, com la carn morta, fa pudor.

GASTO.

“Arquitectura en la Valencia del siglo XVI: el Hospital General y su artífices” de  Mercedes Gómez Ferrer. Document n°: 9.3. Any 1589. (p 391).

“Los dits illustres administradors del dit Spital General… cobrar totes les pecunies que seran necesaries y pagar tots los gastos salaris y despesa de dita obra nova…”

QUADRO.

“Arquitectura en la Valencia del siglo XVI: el Hospital General y su artífices” de  Mercedes Gómez Ferrer. Document n°: 3.2c. Any 1497. (p 374).

“…acabar de obrir los fonaments dels quatre quadros fins l´aygua e per acabar de lançar los fonaments e per fer tres tapies en alt de tres quadros e mes una parada mes en un quadro que foren quatre e fer tres portals dels tres quadros entre reble e calç e arena e ragoles e miges…”

Per cert, aconselle als responsables de la EMT, o a l´alcaldessa de la ciutat de Valencia, que lligguen aço, i que lleven la coentor de “quadre de preus” per a posar-ho en valencià: “quadro de preus”.

CHICOTET

“La ciudad en la memoria: Los códices de la catedral de Valencia”

“Dilluns a XIII d’octubre de M CCCC XXX huyt…Item, comprí quatre llibrells mijanets e tres xiquotets per a obs de pastar algepç en la dita obra…”

Com es veu, no es que “chicotet” no estiga documentada en el XVI, ¡Es que esta en el XV! (1438). No esta de sobra dir que la paraula classica valenciana per a dir chicotet, no es petit (encara que alguna se pot espigolar), es “chic”, o “chiquet”.Nomes un eixemple: “Lo Spill o llibre de les dones” de Jaume Roig (s XV).

2975   me·n feu parlar,

2976   ffeu me contar

2977   qu’era chiqueta

2978   quant fon mongeta

Vegem, que de sis paraules, quatre erros com a minim. I aixo, ho mires com ho mires, te poses com te poses, es un suspens com un cabas, una bona carabassa. La conclusio no pot ser mes trista: els nostres “il·lustrissims” son uns indocumentats (perque no troben documents, clar). Un aficcionat com yo, troba documentacio, que tota una quadrilla de gent, composta per professors universitaris en grans cervells (¿O tot es corfa?) en salaris gens chicotets, en gastos de pressuposts millonaris i becaris al seu servici, no troben. A este pas, mai figuraran en el quadro d´honor de valencians ilustres ¿O es que no busquen perque no els interessa?

Anuncios

9 mayo 2009 - Posted by | AVL, Documentació valencianista.

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: