L´»ACORD» DE L’ACADEMIA SOBRE EL «RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ.» (II)

L´«ACORD» DE L’ACADEMIA SOBRE EL «RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ.» (II)

Anem a continuar en l´apartat 3.6 del «acord» descordat. Els nostres resabuts «il·lustrissims» diuen que son «innovacions del valencià modern»: «amollar, bigot, *boçar / llançar, bonegar, botella, *botijós / tartamut, calcetí, catxerulo, clòtxina/musclo, cosquerelles, *desficaci, desgel, desnugar, *dessubstanciat, *destarifat, *destrellatat, *desvanit, encanar-se, escabussar, escabussó, escopinyada, joguet, jupetí, milotxa, monyica, nuc, nugar, pallola, pitera, poregós, prunyó, puntelló, reballar, regallar, rogle, roín, rua (de pa), *tararot, tomaca, *trompellot, voladoret.»

AMOLLAR. «Lo proces de les olives» de Jaume Gaçull. (s XV)

33       Hi, per que millor degues conduhir los,

34       y al menys de Moreno fes taula lo ioch,

35       entri ab la sua per que, poch a poch,

36       tirant hi mollant, pogues avenir los;

BOTELLA. «Lo Espill» de Jaume Roig. (s XV)

686     carniseria

687     cert infinida,

688     he sense mida

689     botelleria,

690     paniçeria

TARTAMUT. “Sermons”de Sant Vicent Ferrer. (s XIV)

“…sent Valero, arquebisbe de Saragoça, qui ere tartamut,…”

“Liber Elegantiarum” de Joan Esteve (s XV)

“Home grosser fat tartamut” (p.190)

“Lo Sompni de Johan Johan” de Jaume Gaçull (s XV)

577     car may naixque nenguna d’elles muda,

578     ni menys ne viu yo tartamuda

579     nenguna may.

580     Puix fon passat hun poch espay,

CLOCHINA. Sanchis Guarner, en la seua colaboració per a l’“Enciclopèdia de la Cultura Española”, escrigué sobre el valencià: «Algunos de los valencianismos léxicos de ascendencia mozárabe, presentan huellas de las leyes fonéticas de aquella habla, como càrritx, carxata, clotxa, clòtxina, cuquello, fardatxo»

ESCABUSSAR. «Lo Espill» de Jaume Roig. (s XV)

631     hi d’un vell guall,

632     lo riu avall

633     la cabuçaren

634     he la llançaren.

«Liber Elegantiarum» de Joan Esteve.(s XV)

Acabuçala en lo pou (p. 73)

Mes se a nadar e anar davall laygua acabuçat (p. 243)

REGALLAR. Llibre d’obres d’En Pau Rossell, (Frares Predicadors de la ciutat de València).A.R.V., Mestre Racional, núm. 11.643,  MCCCCLXX

«… perque la volta de la coberta per pluges se era ploguda e havia fet regals de dins e de fora, los quals de tot nols pogueren tolre…»

ROGLE. «Liber Elegantiarum» de Joan Esteve.(s XV)

Com aços contas estant molts en un rotle fet. (p 118)

“Constitucions del convent de Sant Josep de Valencia”. (s XVI)

«… estiguen totes circuint lo llit de dita defuncta en modo de un rogle, y lo sacerdot al cap del llit…»

ROIN. «Lo Proces de les olives» de Jaume Gaçull.(s XV)

261     per ço quant la lantia fa lum esmortida,

262     se pot be coneixer ab fusta raho

263     que deu tenir l’oli escas hi a mida,

597     o es de la metcha roin lo coto.

«Tirant lo Blanch» de Joanot Martorell. .(s XV)

“…..vol molt subtilment mirar moltes voltes li esdeve que elegeix la mes roin e en especial en els amors honestes e licites.”

TARAROT. “Breu descripcio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat el rey don Phelip…”. de Gaspar Guerau de Montmajor  (1586)

Més viu faltar en lo avalot

lo tararot doctor Reguart,

que Déu me’n guart,

per Déu exir

I es que començant pels mossaraps valencians, seguint per Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Joan Esteve, Jaume Gaçull, Joanot Martorell… ¡Seran moderns! ¿No vos els imagine-ho a tots en Canal 9 ballant un rap? ¡Ah! i Gaspar Guerau de Montmajor, ademes de modern, es un informal, perque que sapiau que segons els nostres «il·lustrissims» “Les formes precedides d’un asterisc no són recomanables en els registres formals». ¡Deu meu! ¿Que hem fet els valencians per a mereixer aço? Practicament totes les demes paraules, les tinc documentades en els sigles XVII i XVIII. Si parlarem d´arquitectura, per supost, no estariem parlant d´arquitectura moderna.

La conclusio es que hi haura que lligar curt als «il·lustrissims» a vore si els fem treballar. (sense passar-nos, no els regalle la suor pel front). Esta clar que no podem amollar-los perque en la seua faena son prou roins i si els demanes contes es fan els tartamuts. Mes que a treballar pareix, que tots en un rogle, es dediquen a menjar clochinetes, en bones botelles de vi (del Penedes). ¿Seran tararots? A vore si fa falta escabussar-los el cap per a refrescar-los les idees.