Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

LA DENOMINACIO “LLENGUA VALENCIANA” DOCUMENTADA EN 1335: LA CONCIENCIA DE POBLE DIFERENCIAT.

LA DENOMINACIO “LLENGUA VALENCIANA” DOCUMENTADA EN 1335:

LA CONCIENCIA DE POBLE DIFERENCIAT.

Pot ser interessant donar a coneixer fets succeïts en el contex historic del any 1335, en el qual trobem, de moment, la primera cita lliteraria que posa nom a la nostra llengua: “Llengua Valenciana”, tal i com vaig expondre en este diari el dia 10 d´este mes. No cap dupte que la conciencia llingüistica va intimament lligada a la conciencia nacional, a la conciencia de poble.

El Sr. Antoni Ferrando, membre de l´Institut d´Estudis Catalans, que fa poc ha publicat la “Historia de la llengua catalana” i que es academic de l´Academia Valenciana de la Llengua (¿a qui se li passaria pel cap posar una rabosa a guardar el corral?; ¿O es que el corral es de raboses?), publicà en 1980 el llibre “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”. Tot ell sanceret es un edifici imaginari, al qual intenta dotar d´una estructura imposible. En este llibre, el Sr Ferrando pontifica i diu que durant la etapa “constituent del Regne (1238-1348)”, els valencians, nos consideravem “com a part integrant d’una mateixa «nació», la catalana”. No content en eixa mentirola, l´allarga en el temps, diguent que, durant el “període de creixença del Regne” (1348-1412)” es mantenia “la consciència de ser alhora part integrant de la «nació catalana»”

Aporte cites que posen de manifest la falsetat de dites afirmacions:

La primera cita confirma l´existencia d´una forta personalitat valenciana, diferenciada de la catalana i l´aragonesa en 1307. Es tracta del “Cas d´Orca”. Catalans i aragonesos reivindicaven la jurisdiccio sobre Orca. La cita esta treta de “Cortes de los antiguos reinos…..”, Volum 1 2ª part. pag 420. Es text de les Corts Catalanes: “E apres en lany quel Senyor Rey tench Corts a Muntblanc….en les dites Cort assigna lo Senyor Rey II jutges, I de Cathalunya e altre d´Arago, e micer G Jafer del Regne de Valencia per tercera persona que coneguessen de la dita questio…. E lo dit Senyor Rey vaent quels jutges d´Arago e de Cathalunya nos avanien be, comana lo dit fet a micer G. Jafer, qui era del Regne de Valencia e no feya part…..Es dir, que en 1307, el rei Jaume II, considera que G. Jafer “no feya part” entre catalans i aragonesos, perque era “del Regne de Valencia”. ¡Llastima no haver estat Ferrando per a dir-li al rei, que quin destrellat estava fent!, perque, ¿Com podia no fer part entre dos “nacions” algú, que segons ell, era part integrant d´una de elles?

L´any 1323, es conquistà Cerdenya. Andres Sunyer, en Parlament convocat en dit Regne l´any 1491, dirigint-se al rei diu: “Per so, los predecessors reys, ab gran delliberacio, molt prudentment, provehiren de tal manera que lo castell de Caller e la vila de L´Alguer fosen poblats de catalans aragoneses e valencians e no d´altres nacions.(Archivio Comunale di Cagliari, Sezione Antica, vol. 7, Parlamento Perez ff 89r-90r) Vegem que Sunyer sí considerava que en 1323, existien valencians de nacio, i li ho diu al rei. ¡I es que Ferrando, 500 anys mes tart es creu mes sabudot que Sunyer!

La tercera de les cites es referix a l´any 1336. Soldevila, en “Història I” p 450, diu que en motiu de la coronació del rei Pere, i de la pretensió dels catalans de que el rei jurara primer que tot davant d´ells,: “S´hi afegí un altre motiu: el rei, cridat a València pels naturals, que també pretenien pasar davant els catalans.” Sr Ferrando, no ho entenc, ¿No erem els mateixos?

En 1356, tenia lloc el jui contra el noble aragones Pedro Cabrera que participà en la conquista que reincorporà Mallorca a la corona d´Arago (1343). En el jui es diu: “Interrogat perque es exit de la preso et dix que per ço car lo Rey don Pedro qui solia esser de Castella digmenge prop pasat hac XV dies fo soltar tots los catius qui eren preses en Xibilia axi christians com moros, de qualsevol nacio fossen entre los quals eren comte D´Osona don Pedro de Luna e lo vezcomte Dilla e tots los altres catalans et aragoneses et valencians.” (pag 356 de “Proceso contra Bernardo de Cabrera…” de Manuel de Bofarrull). ¡Tambe un aragones contra Ferrando! ¿Sera una conspiracio de la historia contra Ferrando, o es Ferrando qui conspira contra la historia?

L´ultim fet, es en relacio a l´ajuda que va demanar el rey Pere als catalans com a consequencia de la primera guerra de Castella (1356-1365) i l´amenaça de perdre Valencia i Aragó. José Luis Martín, en el “VII Congreso de historia de la Corona de Aragón”. II vol . pp 89-90 diu que en acabant d´uns anys d´indiferencia, els catalans es decidiren a ajudar al monarca “…para evitar no la pérdida de estos reinos, sino los perjuicios que de ella se derivarían para el Principado…”. Les corts catalanes diuen textualment: (Cortes de los antiguos reinos….. Volum I, 2ª part. pag 561) “Per cobrar moltes ciutas, viles e lochs per lo dit rey de Castella occupats aixi en lo Regne d´Aragó com en lo Regne de Valencia, lo qual recobrament era e es deffensio del Principat de Catalunya car aquells II regnes perduts se poguera seguir fort leugerament gran perdicio e destruccio del dit Principat e tots los habitants en aquell, especialment per ofendre e esvahir lo estol que´l dit rey de Castella tenia en los dits mars de Valencia pero ço que´l dit rey de Castella no pogues ab lo dit estol esvahir, occupar e dampnificar les maritimes de Cathalunya…..e vedar que viandes e altres coses necesaries a Catalunya per la dita mar venir no poguessen.” ¿Son eixos el motius d´ajuda que es traurien a relluir entre els integrants d´una mateixa nacio? ¡Es per a baquejarse de riure´s!. Vegem que els catalans, tan desinteressats com sempre. Ni germans, ni cosin germans: veïns no massa bons, ¡i s´ha acabat!.

De les cites expostes, es veu que ni el rei, ni els valencians, ni els aragonessos, ni els de Cerdenya, ni els mateixos catalans, consideraven als valencians “com a part integrant” de la «nació» catalana. Com vegem, Ferrando es queda a soles engrunsant-se. ¿I lo be que s´ho pasa procurant despersonalisar als valencians?

Hem vist que Eximenis, en 1383, digué que els valencians estavem mes pagats de ser-ho que “qualsevol altra nacio que y sia engir ni entorn”

En 1391, Gilabert Centelles manifestava en motiu de la “…guerra passada de Catalunya…” que “ell entrels altres e ab los altres valencians havia fet en armes tant que tota la nacio valenciana era stada daquen notablement loada”.

Tant la nostra llengua com la conciencia de poble diferenciat son objecte d´atac per part dels catalanistes. El raonament que seguixen es, que si la llengua es catalana, la cultura es catalana i els valencians, encara que no vullgam, sense remei, som catalans. Nomes tenen dos problemes, i grans: els valencians i la historia. Borrar i manipular la historia no es gens facil, encara que es cert que s´apliquen bona cosa en fer-ho. Fer desapareixer l´orgull, heretat, de sentir-nos valencians, encara es mes dificil. No ho conseguiran.

Anuncios

9 mayo 2009 - Posted by | Documentació valencianista., llengua valenciana

1 comentario

  1. […] […]

    Pingback por Anónimo | 21 diciembre 2013


Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: