Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? ( i VI)

¿ES CATALANA LA TOPONIMIA VALENCIANA? ( i VI)

Si anem al capitul hidrologic, els rius valencians (tambe tenim “Riachols”), naixen en “Naiximents d´aigüa”, no en “Deus”. L´aigua pot “Sumar” (tenim per eixemple la Font del sumadoret d´Alcoy), mai “Traspua” ni “Remintola”. Suma dels “Clavills” i “Badalls” o “Quebrasses”, no de les “Clivelles” (1ª documentacio en català ¡en 1839!) ni de les “Escletxes” (1ª doc. ¡en 1803!). Tambe pot “brollar”, per lo que tenim “Brolladors” (com el Brollador de la Pedrera d´Elig), no “Brolls”, per a on “Brolla” i no “Raja” l´aigua. Les nostres fonts tenen “Chorros”, “Chorradors” i “Chorrolls” que no tenen les catalanes.

L´aigua naixcuda, pot correr “Cavallera” pel seu “Caixer” no pel “Buc”. De 1693, son les obres de “renovaçió de la Esglesia Parrochial dels gloriosos Sants Juans Batiste y Evangeliste…” Llegim: “…de vn pam a dos de amplaria, y de fondaria lo que hauran menester per a que puga eixir la aigua cavallerament…”

Format el riu, este pot tindre “Raconades”, o “Algoleges”, no “recolzades” ni “meandres” (castellanisme català documentat ¡en 1868!) De la carta de poblament als musulmans de Sumacarcer de 1403 tenim: “…traure farà de novellament alguna algoleja, alguna roca o troç de terra e en aquella algoleja sembrarà adaça o paniz…”. De 1618 llegim: “…y enunda les algoleches de Alberich…” Un derivat, “sangolejar”, continua viu hui en dia. Constantí Llombart, donava fe en “El pare Mulet y bou solt”: “Velar sobre eixe niu d´anchels que dormen / Pegant sangolechaes d´eixos tendres”. A on es dete la corrent, fa “Remels”, no “Rabeig”. En els rius valencians, no trobem ni “Rescloses” ni “Peixeres”, trobem “Assuts”. Les “Riuades”, que no “Rierades”, deixen “Solades”, no “Terra de les Escurades” (¿la terra d´escurar es la terreta?). A la contornada del riu, es creen “Riberes” no “Ribes”

En certes condicions, als “deus” catalans, tambe els diguem “Ullals”, i si per conte d´eixir s´en va l´aigüa, tenim “Engolidors”, no “Dragadors”. Per un “Alvertenc” o “Alvertent” igual ix aigua que se la chupla. Per a taure l´aigüa de baix terra fem pous, i tambe tenim algun “Pouacho”. Ademes de “basses”, tenim “Badines”. I tambe trobarem “Gachulls”“Fanguchars” i “Tarquimars” que no tenen els catalans.

Si estudiem la toponimia prelitoral i litoral, Rosselló, en el llibre citat, parlant de la “restinga” catalana (castellanisme ¡de 1868!), diu: “No serà sobrer fer al·lusió a un topònim valencià coincident…) i parla de la “Devesa”. Els catalans han de dir “Terreny aigualós”, per a lo que els valencians tenim, segons Rosselló la “valencianíssima paraula” “Marjal”. I tenim “Albuferes”, no “Buferes”, que… L´aigua ix a la mar per les “Goles” no pels “Golerons”. Respecte dels “Marenys”, diu Rossello: “…interessant paral·lel valencià –tal volta precatalà- de maresme”. Ademes, els valencians tenim “Begues”, entre atres “La Bega de Cullera”, “mot problemàtic” segons Rosselló, perque com els catalans no el tenen, han de dir “Plana fèrtil”. Bega, segons Corominas, es d´estrat prerromà. Acostant-nos a la plaja tenim “Montanyars” no “cordo de dunes” ni “dunes”, castellanisme documentat en català per primera volta en 1696. Coromines diu que “Montanyar” “…Es el nom valencià de les dunes que constato en us des de la costa”. El DCVB, erra la definicio i dona una cita de 1433. N´aporte un atra del “Sermo de la Conquista”  de Gaspar Blay Arbuxech (1666): “…que estigueren emboscats entre els canyars u montanyars de la vora de la mar.” Els montanyars son d´“Arena”, no de “Sorra”.

Si entrem en la mar i la plaja es d´arena, a poca distancia de la “Vora” que no de la “Riba”, poden formar-se “Arenals”, no “Sorrals” ni “Barres de sorra”. (En valencià, les “ribes” o “ribaços” es troben entre els abancalaments). Podem trobar-nos en “Alguers” que no “Algars”. Quan comença una montanya submarina, estem en la “Barbada”, no en les “Vessants d´una timbera submarina”, i podem trobarnos en “Secanys” o “Secanyos”, no en “Secs” ni “Esculls sota l´aigua”. (La paraula “secany”, es troba documentada en el “Liber Elegantiarum” de Joan Esteve). En alguns llocs diguem “Renegada”, a la “Restinga sotaiguada” catalana. I si anem molt a fora apleguem al “Pelec”, que no “Pèlag” i en consequencia en valencià es diu “Archipelec” no “arxipèlag”. Els nostres peixcadors estan atents a les “Faroles” no als “Fars” i entren al port per l´“Escollera” no per l´“Escullera”

Si entrem en la toponimia del regadiu tenim “Senies” no “Sínies”; “Almenares”, no “Alimàries”; “Sequies”, “Sequiols” “Sequions” i “Sequioles” no “Sèquies”; “Canal” es femeni, no masculi. I els catalans no entenen ni chufa si els diguem que tenim: “Aldufes”,  “Boqueres”, “Braçals”, “Cadufs”, “Escorredors”, “Estalladors”, “Files”, “Filloles”, “Motes”, “Parades”, “Partidors”, “Regachols”, “Reguers”, “Reguerons”, “Rolls”, “Sistars”, “Tandes”, “Trastelladors”… Quan Jaume Roig en “lo Spill” escriu. “per rius, braçals / conduyts, canals / e çequioles /  rolls e filloles”, dona mostra de que parlava el  romanç “sera ’n romanç… de l’algemia / he parleria / dels de Paterna / Torrent, Soterna”, es dir, la llengua valenciana.

I en fi, en un mapa toponimic en llengua valenciana, de l´industria de la terra, trobariem “Algepsars” no “Guixeres”, “Cantereries” o “Rajolars”, no “Terrisseries”…No voriem “Places de toros”, voriem “Places de bous”, ni “Dipòsits”, sino “Deposits”, ni

“Cementiris” sino “Cementeris”, en la tercera “e” ben oberta.

Per tot lo que hem vist, Vicenç M. Rosselló, parlant de toponimia valenciana diu en la p.146 de “Toponímia, geografia i cartografia”: “Diverses designacions amb prou feines són localitzades fora del domini valencià.” ¿No es esta frase una demostració de la desvergonya que tenen catalans i catalanistes de voler apropiar-se de la toponimia valenciana? I es que, que la toponimia valenciana, es valenciana, que pareix una favada aixina dita, crec que els lladres, no ho tenen tan clar. Una mostra de toponimia catalana: en “El cartulario de Tavernoles”, en document de 1041 (p. 43) llegim: “in villa Cabrisax et de occidentis in serra Merdosa…” i en la p. 86 tenim “…in rivum Merder…”. ¿Els sorpren que els valencians no tingam serres merdoses ni rius merders?

Estic convençut, que eixiran alguns que diran que “aço” o “allo” es diu en Tortosa, en Lleida o en La Matarranya. No es casualitat que tant Tortosa com Lleida com La Matarranya tenien una important poblacio autoctona baix el poder dels musulmans, previament a canviar a poder cristia. I referent a Tortosa, recordar lo que digué Antoni de Puigblanch, a qui es sol clavar en la “prerenaixença” catalana i que, naixcut en Mataró l´any 1775, va escriure en “Opúsculos gramático-satíricos…”: “Que Vallfogona  tropieze en ambas cosas es disculpable, pues en Tortosa, como se habla más bien valenciano que catalán…”.

Catalans i catalanistes, volen engolir-s´ho tot, com si foren una revolta de riu. I en tot rebolicat, fer un empastre que fa oix, un “valencat” o “catlencià”, a on no s´aclarixca ningu. (aixo sí, encabudits en dir a tot “català”) En la rao en les nostres mans, pense que podrem parar-los els peus.

En esta serie d´articuls, hem vist castellanismes dels catalans com “restinga” “duna” o “meandre” (Els catalans tenen dret divi a tindre castellanismes ¡Aixo podiem fer!, ara els valencians ¡Aixo son atres calces!). Hem vist paraules catalanes, sense gens de tradicio lliteraria, com “turó”, “clivella” o “escletxa” I hem vist milantamil paraules propies i genuines de la llengua valenciana. I yo em pregunte: ¿Quina es la rao per la qual tenim que dur darrere eixos “penjolls” catalans, que son repetits i escampats innecesariament, en televisions publiques i escoles, tinguent paraules valencianes en moltissima mes tradicio? ¿Per qué nos martirisen els oits en Canal 9 o Punt 2 en eixes “perles”? Per a evitar eixe martiri, tinc per norma, a les tres catalanades canviar de canal, rao per la qual, normalment no veig les televisions ¿valencianes? ni un minut al dia. Esta clar que en alguns es total desconeiximent de la llengua valenciana. Pero en els mes, es pur colaboracionisme catalaniste descarat i consentit per els que manen, que del tema de l´identitat valenciana passen mes que dels de la musica i els que la toquen, deixant actuar a plaer al catalanisme mes radical. I no puc entendre com hi ha gent que pareix que s´entabuixen davant d´eixes “essencies” catalanes, encara que facen pudor.

I per a acabar, crec que es important dir, que en esta serie d´articuls, hem vist la llengua arrailada a la terra, la llengua que naix de la terra. Els catalanistes propaguen que els reconquistadors ho feren tot de nou i aixo no es mes que una enganyifa catalanera sense trellat. No es tan facil tirar de sa casa als propietaris. I els propietaris erem i som -de moment- els valencians. El desarrailament de la terra que hi ha en la societat de hui en dia, es lo que obri els forats per a que furgue el cuc del catalanisme. No hi ha dubte de que es donà la continuïtat social i llingüistica, entre el poble autocton valencià -els descendents dels iberorromans (cristians o islamisats)-,  anteriors a la vinguda de Jaume I, i el poble valencià posterior a Jaume I. Els qui vingueren en ell, dugueren diversos romanços en formació que interactuaren en el romanç valencià, fent naixer i evolucionar la nostra llengua valenciana. Es indiscutible que la llengua valenciana lliteraria tingue influencies, tant del llati, com d´una llengua afi: la llengua d´oc, considerada llengua franca en aquells moment, que posteriorment fon considerada en estes terres com a llengua “antiga” i nomenada “llemosi”. Ho vorem en mes detall.

Anuncios

11 mayo 2009 - Posted by | Documentació valencianista., MOSSARAPS valencians, TOPONIMIA VALENCIANA

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: