Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

DE LA MARCA HISPANICA A CATALUNYA

DE LA MARCA HISPANICA A CATALUNYA

Un dels arguments “cientifics”, mantesos per a dir-li catalana a la llengua valenciana, es que diuen que fon duta per els catalans, que eren de Catalunya. Es menester definir “català” i “Catalunya”.

En primer lloc hi ha que dir, que es significatiu, que no hi haja consens respecte de l´etimologia. Sentireu que si ve de Gotholandia o “terra dels Gots”, si de Gothoalania, “terra de Gots i d’Alans”, si d´un alemà que li dien Otger Cathaló, si de que els catalans feen castells per lo qual de castlanus>castlà>català, si d´un poble prerromà els “lacetanos”, que hauria evolucionat en catelanos>catelans>catalans, si dels “catalauni”, poble celta radicat en la Galia, si de Montcada “Mont Catanu” i de catanu>catananu>catalanu, si de Barcelona que era la capital, i de captale> cattale> catal> català…I encara hi han mes. I es que este guirigall, a on es veu que cada u diu lo que li passa pel cap, te un motiu ben clar: l´inexistencia de documentacio antiga que justifique ningun d´ells.

L´actual Catalunya te el seu inici en part de la “Marca Hispanica”, territori fronterer respecte de les terres que es trobaven “sots senyoria de moros” i estava format per una succesio de comtats conquistats per l´imperi Carolingi i per tant baix la dominacio dels francs.

En els “Annales Regni Francorum” de l´any 829 trobem: DCCCXXII “Comites marcae Hispanicae trans Sicorim fluvium in Hispania…” DCCCXXVII. “…comites ad motus Hispanicae marcae componendos misit.” DCCCXXI. “Simili modo de marca Hispana constitutum…qui ad marcam Hispanicam mittendi erant” DCCCXXVIII. “…quae in marca Hispanica contigerunt…cum exercitu ad marcam Hispanicam mittendis…” DCCCXXVIIII. “…Bernhardum comitem Barcinonae, qui eatenus in marca Hispaniae praesidebat…”

Mes de dos sigles i mig despres, com a part del francs i no com a català, es considerat el comte de Barcelona Ramon Berenguer II en el “Poema de mío Cid”, relatant uns fets succeits en l´any 1082, quan “Remont Verenguel de Barçilona la mayor”, fon pres per el Cit : Verá Remont Verenguel – tras quien vino en alcanza / oy en este pinar de Tévar – por tollerme la ganancia /Todos son adobados –  quando mio Çid esto ovo fablado / las armas avién presas – e sedién sobre los cavallos / Vidieron la cuesta yuso – la fuerça de los francos. No falten ridicules i preteses “actualisacions” del idioma del “Poema de mío Cid” en els quals  “la fuerça de los francoses traduït com “la fuerza de los catalanes”. I fer aixo, no es mes que crear una aberracio historica. Si la rao per a fer-ho es perque “Remont Verenguel” era um comte d´un territori de l´actual Catalunya, ¿perque si Catalunya esta en l´actual Espanya, no traduir  “la fuerza de los españoles”?

No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.

L´any 1150, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es casà en Petronila, filla de Ramiro II, rei d´Aragó. Ya en 1137, quan Petronila tenia un any, havien pactat la boda i Ramiro II “…Dei gratia, rex Aragonensis” posà les condicions de la unio: “… et ego rex Ranimirus sim rex, dominus et pater, in prephato regno [Aragó] et in totis comitatibus tuis dunc mihi placuerit. (ACA, pergaminos, carp. 35, nº86), es dir “I yo el rei Ramiro siga rei, senyor i pare en mon regne d´Arago i en tots els teus comtats mentres em plaga”. Independentment de que el termens de la unio pareguen inclus humillants per a Ramon Berenguer, vegem que es diu prou clar que la unio fon entre Arago i el comtats de Ramon Berenguer IV. ¿Hi ha algu que lligga que la unio fon entre Arago i Catalunya? Al respecte, hem de saber, que el comtat de Rossello no s´unix al de Barcelona fins al 1172, que el comtat Pallars-Jussà s´unix en 1192, el d´Urgell, en 1314, el d´Empuries en 1325 i el de Pallars-Sobirà en 1491. Observant un mapa es deduix que en 1137, les terres d´Arago estaven separades del comtat de Barcelona per els comtats de Pallars i d´Urgell, i distintes taifes almohades. ¿Que era Catalunya en 1150? Crec que esta clar, que com a entitat politica, era no res, per inexistent.

A pesar de les poques interpretacions a que es presta lo expost anteriorment, en “Passeig per la història” de la pagina web de les Corts ¿Valencianes? podem llegir que “No és una casualitat que l’origen de les Corts fóra coetani a l’origen mateix del regne de València, com a estat autònom dins de la confederació catalano-aragonesa” ¿Confederacio catalana-aragonesa? ¡Quina forma de recremar als valencians! ¡Quina forma de despreciar als valencians! ¿Es un passeig per la historia o un passeig per la manipulacio? ¿Pot donar-nos el mostós de les Corts que ho haja redactat, alguna cita historica de “confederació catalano-aragonesa”? Estem esperant-la. ¿Pot donar la cara el responsable? ¿Es algun sabut del partit que mana o es algun infiltrat catalaniste? ¿O es que el partit que mana es catalaniste? Els valencians tenim dret a saber-ho per a eixercir el dret al nostre vot en tota l´informacio i sense maganches.

I la demostracio de la foscor que envolta el nom de “Catalunya” es, que no es nomenada ni en un a soles dels testaments de ningun comte “català” ni de ningun rei d´Arago, fins a practicament el sigle XIII. En canvi, el nom de “La Marca”, seguia viu. En “Anuario de estudios medievales” 36/1 giner-juliol de 2006, Stefano Maria Cingolani, parlant de Ramon Berenguer IV, nos diu que en el seu epitafi, (muigue en 1162), s´autodefinix com “Dux ego de matre, rex coniuge, Marchio patre.Diu Cingolani que el primer dels tituls fa referencia a  la Provença, en el segon a la corona d´Arago i en el tercer, trau el nom dels seus comtats “Marchio”, es dir ¡la Marca Hispanica! ¿Perque no nomena Catalunya? ¿Sera que no existia?

El primer testament en que es troba “oficialment” el nom de “Catalunya” es el d´Alfons II d´Arago, mort en 1196. En ell dona al seu fill Pere (pare de Jaume I), “instituo heredem in toto regno meo aragonés… et in toto comitatu Barchinone… et in comitatu Rossilionis… et in comitatu Ceritanie et Confluenti… et in tota Cathalonia…”. La formula no deixa de sorpendre, per quan els tituls es solen nomenar per orde d´importancia i son acumulatius. L´ultim es “in tota Cathalonia”. Ademés ¿Que es “Cathalonia?. ¿No estan “in tota Cathalonia” ni el comtat de Barcelona, ni el de Rossello, ni el de Sardenya, ni el de Conflent?

Com vegem, tractem d´un coronim “Catalunya” i un toponim “català”, esvarosos, no gens clars, en els qual han volgut esguitar-nos als valencians sense arguments historics  (mes be histerics), que recolçen tal pretensio.

Anuncios

11 mayo 2009 - Posted by | “AL-ANDALUS”, Documentació valencianista., Hispano-romans, Valencians mai catalans

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: