Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

EL “MOSSARAP” I LES CARACTERISTIQUES DEL ROMANÇ VALENCIÀ PRELLITERARI (I)

EL “MOSSARAP” I LES CARACTERISTIQUES DEL ROMANÇ VALENCIÀ PRELLITERARI (I)

Previament a entrar en el fondo del tema, pot ser interessant situar el significat de la paraula “mossarap”, sent que ha acabat sent polisemica. Procedent de l´arap “musta‘rab”, que vol dir arabissat, es gasta tant per a nomenar als cristians que vixqueren “sots senyoria de moros”, com per a nomenar la llengua romanç parlada fonamentalment per la poblacio autoctona (cristiana o islamisada).

Vegem com al parlar de “mossarap”, es mescla “poder”, “religio” i “llengua” en un coctel  explosiu que ha donat frases, com la famosa “hábleme usted en cristiano”.

Per aixo es mes aclaridor dir “romanç valencià”, per a referir-nos a la llengua hereua del llati vulgar, que parlaven els valencians descendents dels iberorromans, anteriorment a la vinguda de Jaume I, independentment de que foren cristians o musulmans.

Anem a vore les caracteristiques del romanç valencià prelliterari, per contraposicio a les mentires que als catalanistes els interessa escampar.

En la “Gran Enciclopèdia Catalana” (volum X, pp. 336-337), es pot llegir lo que els catalanistes postulen sobre les “lleis fonètiques del mossàrab oriental”. En eixes “lleis”, es supon integrat el mossarap valencià, sent que Valencia es troba a l´orient de la Peninsula Iberica. La redaccio fon clarament inspirada per Sanchis Guarner, i repetida casi textualment en  “La llengua dels valencians”. Es de destacar que afirmen d´elles el seu “caracter provisional”.

Com es podia esperar, eixes “lleis” van orientades a marcar les maximes distancies entre el “mossàrab” i la llengua valenciana, per a postular que la llengua valenciana fon duta pels catalans. Aixo permet que Gulsoy, a renglo seguit de reconeixer que els valencians teniem “…un parlar romànic que era diferent i independent del català…”, puga dir que: “És veritat que el lèxic del mossàrab valencià tenia més afinitats amb el català que no pas amb el castellà, però en general les dues llengues eren força diferents…”. I anem a vore com eixa mentirola no es deveres.

L´any 1990, Leopoldo Peñarroja, publicà “El mozárabe de Valencia”. Máximo Torreblanca de la “University of California”, en el seu articul “De toponimia valenciana medieval” presentat al “Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica Catalanes. (València 2001)”, parla de l´obra de Peñarroja diguent que “…supera grandemente todos los trabajos anteriores relacionados sobre el mozárabe levantino”, proposant-se “completar siquiera parcialmente la obra de Peñarroja”.

Encara que puga pareixer pesat, crec que es interessant coneixer, per mes que siga superficialment, les raons que desmentixen, totes i cada una de les “lleis” inventades pels catalanistes. Anem a vore-ho, en documentacio treta, en la seua immensa majoria, del citat llibre de Penyarroja, al qual hi hauria que acodir, cas de necessitar mes detalls. Numerarém les preteses “lleis” reproduint-les textualment, fent un comentari a cada una d´elles.

1.-  “No reducció dels diftongs ai i au llatins o romànics: Moraira (Teulada) ‘morera’, Carraira (Llombai) ‘carrera’, colombaire ‘colomer’, Llaurets (la Torre d’En Domènec) ‘Llorets’”

Sanchis Guarner, circumscriu esta “lley” “a les ciutats”: “A les ciutats: no monoftongació de AI, AU…”, rao per la qual nos quedem en el dubte de que passaria “als pobles”.

Vegem com retrauen els toponims “Moraira” i “Carraira” i la paraula “colombaire”. Es planteja la no evolucio de “ai” a “e” en el romanç valencià, evolucio que es dona en paraules, o combinacions llatines, acabades en “aria” o “arius”, com per eixemple: “mora” + “aria” > “moraria”, que evolucionaria en “moraira” > “morera”.

Respecte dels dos toponims que aporten, pareix llicit preguntar-se: ¿Perque no parlen de “Cervera”, “Corbera”, “Herbers”, “Gallinera” i molts mes…? La resposta catalanista es que els conquistadors les “catalanitzaren”, no entenent-se la rao per la qual no acabaren la faena, escapant-los-els “Moraira”, “Carraira”, “Bocairent” i alguns mes. Anem a vore com l´evolucio de “ai” a “e”, sí que es donava en el romanç valencià sense necessitar dels catalans per a res.

Ibn al-Abbar, (1199-1260) en “Takmila” escriu: “G.rbīra” = Cervera;  ¿per qué no escriu G.rbayra? Al-Udrī (1003-1085), en “Nusus‘an al-Andalus” escriu: “Batrīr” (Petrer) i “Galinār” ¿Perque no escriu “Batrayr” o “Galinayr?

En el llibre de “El catalá i l’aragonés en els inicis del Regne de València segons el Llibre de Cort de Justicia de Cocentaina (1269-1295)” de Ponsoda, referit a l´any 1276, llegim: “E que meta los X sols en l´alcaldera”. Diu Ponsoda: “Resulta extrany que en aquest cas s´empre caldera amb l´article àrab aglutinat. Segurament l´obrador “de la tintureria” ja existia abans de l´arribada dels cristians i els moros ja devien dir alcaldera. Es més probable açò que no que els cristians afegissen l´article àrab a caldera”. Vegem que els mal dits “moros”, que eren els iberorromans valencians islamisats, no dien “caldaira”, sino que de “caldarium”, havien reduit a “caldera”.

Hem de saber que el pas ai>e; au>o, tampoc els catalans el tenien totalment establit.  Paul Aebischer, va escriure “Le suffixe –arius en catalán prélittéraire”. I, per eixemple, va trobar: “Cerveira”  i “Fenoleiras”, en documents de  1166; “Calveira”, “Pegueira” i “carreira publica”, en documents de 1171. ¿Parlarien “mossarap” els catalans?

Respecte de “colombaire” o “colombari”, el cas es que sempre parla qui ha de callar. ¿Que passa en els catalans “arrossaires”, “calcinaires”, “carbassaires”, “coetaires”, “drapaires”, “fallaires”, “femataires”, o “firaires” que en valencià es diuen arrosser, calciner, carabasser, coeter, draper,  faller, femater o firer? ¿A on esta la reduccio ai>e, dels catalans que no la veig?

En el toponim “Llaurets” volen que vejam la falta d´evolucio de “au” a “e”. I tambe hi han eixemples que confirmen que eixa evolució sí es produia en el romanç valencià. Ne citarem dos: “Oriola” de “Auriola”, es citada com “Ūryūla” per Ibn al-Abbar i “Santa Būla”, derivat de “Sancta Paula”, es citada per Al-Udrī.

I no hem fet mes que escomençar a posar de manifest les manipulacions que han escampat els catalanistes sobre el mal dit “mossarap” valencià.

Anuncios

11 mayo 2009 - Posted by | Documentació valencianista., MOSSARAPS valencians, Romanç

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: