Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

ELS ORIGENS REMOTS DEL POBLE VALENCIA (I)

ELS ORIGENS REMOTS DEL POBLE VALENCIA (I)

En els articuls sobre “La cohesio territorial valenciana abans de les taifes”, verem com els primers cronistes de l´epoca de dominacio musulmana parlaven d´una entitat, la “cora de Valencia”, delimitada territorialment per un ambit que no diferia substancialment del que hui ocupa el poble valencià. El nom d´una ciutat -Valentia-, havia passat a identificar a tot un territori. Vorem com la rao d´eixa unio, independentment del nom, no fon ni casual ni arbitraria, i denota la preexistencia d´un poble diferenciat, unit per forts lligams comuns, tant d´historia anterior compartida com d´orige.

En el present articul, posarém de manifest eixos lligams anteriors a l´epoca de dominacio musulmana. Indagarém sobre la base indigena i etnica del poble valencià que es l´orige d´una cultura propia, diferenciada i sensiblemente homogenea des del principi de l´historia. Entendrem les paraules d´Eduard Mira, comissari de l´Any de Jaume I quan declarà que “…los valencianos tenemos orígenes remotos…”

Per a trobar alguna divisio historica, previa a la dominacio musulmana que partixca d´un contingut etnic, hem d´acudir al concepte de la “regio” romana. En la p. 118 de “Morfologı́a histórica del territorio de Tarraco, siglos III-I A. C” d´Isaías Arrayás Morales, llegim que “…el término regio se refiere a territorios caracterizados por un concepto étnico o por alguna razón geográfica y carece totalmente de un significado administrativo en Hispania”. Francisco Beltrán Loris, en “Locorum nuda nomina. La estructura de la descripción pliniana de Hispania”, escriu que “en los periplos litorales Plinio tiende a introducir las referencias étnicas de manera territorializada mediante el término regio. Les “regio” citades en la documentacio de l´epoca, obviades per les distintes i succesives divisions administratives de l´Hispania romana, nos donen a coneixer els noms dels territoris ocupats pels pobles ibers indigenes que es trobaven en l´actual territori valencià. Son de sur a nort: Contestania, Edetania, i Ilergaonia.

Gaius Plinius Secundus o Plini el vell, (23-79 d.d.C) estigue l´any 73 com a procurador de l´Hispania Citerior (l´Hispania proxima front a la Ulterior o lluntana), en la que es trovaba el territori valencià. Del llibre XXXVII de la seua “Historia Natural”, podem extraure les “regio” que existien en territori valencià, fent-nos una idea dels seus llimits.

Començant del sur cap al nort, nos parla de “Contestania” que començaria en el camp de Cartagena: “…dein Contestania, Carthago nova colonia…”, cita el “flumen Tader” o riu Segura, i nos diu que la “regio” Contestania acaba en el Xuquer “Sucro fluvius et quondam oppidum, Contestaniae finis”. A partir del Xuquer, comença “Edetania”, que fita per l´interior en Celtiberia “Regio Edetania… ad Celtiberos recedens”, finalisant pel nort en el“…flumen Uduba”, identificat en el riu Millars. Del riu Millars al nort, “…flumen Uduba: regio Ilergaonum”, es trobaria la “regio” dels “ilercavons” o “ilergaons”, que acabaria en l´Ebre, sent que en acabant del “Iberus amnis navigabili”, cita a un atre poble: els cossetans.

Estos tres pobles ibers -contestans, edetans i ilercavons-, tenien molts elements en comu que expliquen les raons de la seua futura integracio en un unic poble, conegut des de la baixa edat mija com a poble valencià.

Strabo (51- (21- 25) a.d.C.), mes d´un sigle abans que Plini, en el llibre III, cap IV de la “Strabōnos Geōgraphika” nomes cita a un poble dels tres, als “Edetans”, que pel sur fitaven en els “Bastetans” de Cartagena “ad Carthaginem Novam… eam oram coli a Batestanis” i pel nort aplegaven fins al riu Ebre “…ad Iberum fluvium …eam autem coli ab Edetanis…”. Continua Stabo diguent-nos que a partir de l´Ebre i fins als Pirineus Ab Ibero usque ad Pyrenen… ” habiten uns pocs dels edetans “ eaque habitari a paucis Edetanorum. L´explicacio de que Strabo no cite a Contestans i Ilercavons podria trobar-se en que els Edetans, podien ser el poble mes conegut dels Ibers, havent identificat Edetans en Ibers.

Perque hem de coneixer que al nort del Ebre, en l´actual Catalunya, ya no es pot parlar de pobles Ibers, sino d´infuencia ibera. Hem vist que Strabo, que fa una identificacio entre edetans i ibers, diu que a partir de l´Ebre habiten “uns pocs dels edetans”. Hecataeus, en el s. V a.d.C, califica de “missegetes” o mesclats als pobles que habitaven l´actual Catalunya. Pedro Bosch Gimpera, en la p 148 de “El poblamiento antiguo y la formación de los pueblos de España”, escriu que: “Las fuentes más antiguas (El Periplo griego del siglo VI, Hecateo) llama iberos sólo a los de la costa valenciana a partir del Vinalopó, que debieron formar un grupo muy compacto…” Mª Paz García-Bellido del “Centro de Estudios Históricos. CSIC”, escriu en “Sobre la moneda de los iberos” que “Un estudio de las cecas propiamente ibéricas lleva a deslindar a los pueblos del norte del Ebro, posiblemente no iberos, de edetanos y contestanos…”. En el llibre, “La regio Edetania en la época ibérica”, d´Uroz Sáez, consta un mapeta titulat “Distribución de la moneda de Arse” L´autor senyala que “Suficientemente elocuente es el mapa de distribución de la moneda de Arse, la ceca edetana, y una de las más importantes de la península. Evidencia la orientación de los intercambios preferentemente a las regiones contestana e ilercavona…” I es que resulta realment impressionant, vore que si en el mapa es dibuixa el perimetro que tanca una certa intensitat de punts a on s´han trobat monedes d´Arse, ¡Ix el contorn de l´actual territori valencià!

Passem a vore en qui fitaven els antics valencians pel sur i per l´interior. Pel sur, els “Bastetans”, relacionats en els antics tartesis, eren diferenciats dels ibers per les fonts antigues, i encara que molt influits per la cultura ibera, no eren ibers. I per l´interior, l´influencia dels ibers sobre els celtes havia donat lloc als pobles celtibers. Recordem que Plini els cita, fitant en els edetans “Regio Edetania… ad Celtiberos recedens”. Per a que es veja la pervivencia de les divisions dels pobles prerromans, recordarém que Ibn al-Atir nos conta que l´any 781/782 hi hague una guerra entre els “berebers de Valenciai “els de Santaver”. (“Els berbers de Valencia”. Afers nº 7. Vol IV), sent “Santaver” una arabisacio de l´antiga “Caeltiberiae”, que incloïa part de les provincies actuals de Terol i Conca, fitant per l´oest en Valencia.

La pervivencia de les “regio” es prolongà considerablement en el temps. Les divisions valencianes, perduraren inclus en epoca foral. La que dividia Contestania i Edetania coincidi exactament en la que separava les Governacions deçà o dellà lo riu Xúquer. La divisio entre Edetania i Ilercavonia, encara que un poc mes al sur, tingue el seu reflex en la separacio de la Governacio de dellà lo riu d’Uxó. En l´actual Catalunya, la multitut de pobles prerromans que existiren, condicionats segurament per l´orografia, com Airenosins, Andosins, Iacetans, Ilergetes, Ceretans, Castelans, Bergistans, Indegetes, Lacetans, Laietans, Ausetans…, foren sense dubte l´orige dels multiples i diversos comtats que s´organisaren baix l´imperi dels francs.

La conclusio de lo vist, no pot ser mes clara. El poble valencià actual coincidix mes que sensiblement, i practicament en exclusiva, en el poble Iber prerromà. Anteriorment a que el nom de la fundacio romana de “Valentia” agrupara a tot el poble valencià, Edeta, l´antiga Lliria, cap d´Edetania i segurament Concentaina, relacionada en la “Contestania” ibera, segons Menéndez Pidal, agruparen al seu entorn distintes parts d´eixe poble que acabaria sent-ne un.

Aquells que no volen vore que tant la configuracio de l´actual territori valencià, com el seu poble tenen un orige prerromà, que es pert en els inicis de l´historia; aquells que atribuixen a Jaume I un poder indiscrecional per a fer i desfer territoris i pobles, es evident, que desconeixen tant el poder de l´historia com el poder d´un poble historic. Els ensenyarém que pel territori valencià han passat distintes cultures i religions, pero el poble, continua. ¿S´hauran pensat quatre gats acatalanats, que van a ser ells els qui acaben en el poble valencià?

Anuncios

11 mayo 2009 - Posted by | Documentació valencianista., Hispano-romans

1 comentario »

  1. […] […]

    Pingback por Els origens remots del poble valencia | 11 diciembre 2013 | Responder


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: