Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

SANT VICENT FERRER I “VOSALTRES DE LA SERRANIA” (I)

SANT VICENT FERRER I “VOSALTRES DE LA SERRANIA” (I)

Una de les cites mes airejades pels acatalanats en el seu rebordonit objectiu d´acabar en l´ultim rasquit d´autoestima del poble valencià, es aquella atribuida a sant Vicent Ferrer que forma part del sermo XCVIII “Fferia Vª”, sobre els bens que rebem per les tribulacions i dolors d´este mon, en el qual es llig: “Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català. La nostra vida es al mig: dessus es la gloria e dejus es infern…” (Sermo nº 7 del vol. IV “Sermons” de “Els nostres classics”. 1977. p 64)

Qualsevol persona normal que analisara la cita, voria que sant Vicent Ferrer parla d´una “Serrania” que es troba entre Castella i Catalunya, en la qual els seus habitants n´amollen una en castellà i una atra en català. Pareix dificil traure d´ahi res d´especial que puga afectar als valencians.

Pero com els pobrets acatalanats van prou curts d´arguments, resulta que no tenen mes remei que intentar traure suc d´una estopa i autoalimentar-se de maganches. El primer pas de la manipulacio es inventar-se que el sermo anava “…adreçat als serrans valencians”, sense que en el sermo hi haja el minim indici que puga dur ad eixa conclusio. (Ferrando dixit en “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”). A partir de l´invent, com sant Vicent diu que els habitants de la “Serrania” prenen “un vocable castellà e altre català”, ensomien en que sant Vicent Ferrer li diu “català” a la llengua valenciana. Uns atres en mes poca vergonya, que ya es difícil, desvarien i diuen que com la comarca de “Els Serrans” no fita en Catalunya, aixo vol dir que sant Vicent Ferrer afirma ¡que Valencia es Catalunya!, alcançant el destrellat cotes inimaginables. Al respecte hem de saber, que tant la delimitacio com el nom actual de “Els Serrans”, son producte de la “Proposta de demarcacions territorials homologades” que publicà la “Conselleria d´Administració Pública” l´any 1988, existint precedents en les propostes de Felip Mateu i Llopis en 1933, de Emili Beüt i Belenguer en 1934, de Sanchis Guarner en 1966… Actualment, el nom de “Els Serrans” conviu en uns atres com “La Serrania del Turia” o simplement “L´Alt Turia”. No cal dir que transpondre llimits i conceptes del sigle XX al XV, nomes denota falta de neurones.

Si estudiarem l´infima possibilitat de que fora certa l´interpretacio dels acatalanats producte d´una imaginacio ben retorçuda, hauriem de saber que nos trobariem davant de lo que en critica textual es diu “hapax legomenon”, que en grec vol dir “dit nomes que una volta”. Nos ho confirma Enric Valor quan escriu que, “sólo un ejemplo documentado poseemos de que aquí se aplicase el nombre de “catalán” a la lengua: fue un gran valenciano, San Vicente Ferrer quien lo hizo, en su famoso sermón a los serranos, a los habitantes de la serranía valenciana lindante con Aragón”. (“Paraula de la terra” Universitat de València 1998). Contestant als bacores que puguen pensar que sant Vicent Ferrer no conexia els llimits del Regne de Valencia o pensava que no existia perque era Catalunya, haurien de saber que sant Vicent fon un dels 3 representants del Regne de Valencia en el compromis de Casp, que junt a tres de Catalunya i tres d´Arago, decidiren la succesio de la corona d´Arago a favor de Ferran d´Antequera, donant fi, segons els catalanistes, a l´imaginaria “dinastía catalana” de la que tant parlen. ¿Es creuran deveres que sant Vicent pensava que anaven 6 representants de Catalunya i tres d´Arago? Informar-los, que sant Vicent digue de Ferran d´Antequera en el sermo de sant Joan Evangeliste que: “…aquest rey tot es aragones e valencià concebut fo en Regne de Valencia ¿A on, a on? ¿En Catalunya?

I hem de saber, que un “hapax legomenon”, es precissament lo que en critica textual, posa en guardia als experts, obligant-los a un analisis en mes profunditat, deguent-se estudiar la possibilitat d´erros de copia o de transcripcio, poguent inclus fer dubtar de l´autenticitat d´un text. En eixe cas, seria llicit pensar en la possibilitat de les transposiciones de conceptos”, “alteraciones en el texto”, i “constante equivocación de las citas”, que Chavás trobà en els sermons de sant Vicent que estudià, i que atribui als copistes que actuaven “al oído… de lo que se oyó en el mismo sermón” (p.131 de “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos” 1902). En la p. 193 de “Archives” (1850) de la “Société d’histoire du canton de Fribourg”, tenim el testimoni d´un copiste, “Frater Fridericus”, que seguia a un “…famosus praedictor de ordine Jacobitarum, nomine magister Vicentius Ferrarii de Valencia…”, afirmant que “reportavi omnes sermones quos tunc praedicavit, de ore suo, meliori modo quo potui…”, es dir que escrivia els sermons que sant Vicent predicava, de la millor manera que podia.

Front al proces d´investigacio al que obligaria la deteccio d´un possible “hapax legomenon”, l´inefable Ferrando, il·l·lustrissim academic de l´AVL i autor del pamflet “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”, en acabant de reproduir la cita de la que parlem, exclama extasiat: “Sobra qualsevol comentari”. I es que per als nostres acatalanats “cientifics” de secà, posar-se a investigar, seria enfangar-se en un hort, a on nomes trobarien proves que invalidarien el seu dogma. Els ix mes rentable la mentira, la prepotencia i l´adoctrinament.

Pero anem a vore com tot es mes senzill, perque el sermo no va dirigit als “serrans valencians” i per tant no es tracta d´un “hapax legomenon”, quedant-se Enric Valor sense el seu unic “…ejemplo documentado…de que aquí se aplicase el nombre de “catalán” a la lengua”, falcant-se lo que consta en la tesis doctoral de Lluis Fornes, en la qual fent referencia al presunt “triomf del gentilici “català” com a nom de la llengua” del que parla Ferrando en el llibre nomenat diu: “En la mostra no trobem cap literat valencià que faça us del nom de llengua catalana”

Passem a contestar una primera pregunta ¿Existia en temps de sant Vicent Ferrer (1350-1419) un territori dit “Serrania”, que fitara en Catalunya i en Castella? I la resposta es afirmativa. “Serrania” era una de les tres governacions d´Arago desde 1348. Ho llegim en la p 135 del vol. 7 de “Anuario de estudios medievales” a on diu: “Desde 1348, la procuración se sustituyó por tres gobernaciones que englobaban varias sobrejunterías de Aragón: 1ª: Zaragoza con las de Zaragoza, Tarazona y Ejea, 2ª: Serranía con las de Calatayud, Daroca, Teruel, Ariza y Cetina, y 3ª: Huesca con las de Huesca, Jaca, Sobrarbe y los Valles”. Per la p 119 de “Aragón en la Edad Media‎”, sabem que Miguel Pérez de Zapata, fon governador de la “Serrania”. (ACA reg 953 fol 70 v).

En segon lloc, ¿Tenim referencies valencianes d´eixa “Serrania”? La resposta torna a ser afirmativa. El 13 d´octubre de 1335, els Jurats de la ciutat de Valencia parlaven de: “…la multitud de gents que de la Serrania e d´Arago son ya declinades e continuamente declinen de venir a la ciutat e al regne…” (AMV; Lletres missives f.45 v). Els Jurats, no poden ser mes clars. Si les gents de la “Serrania” venien a la ciutat e al regne, es perque ni estaven en la ciutat, ni en el regne. Eren els “serrans” que entraven en la ciutat de Valencia per la porta “dels Serrans”. En conclussio: tornem a comprovar, que la “Serrania” de que parla sant Vicent, no es troba en el regne de Valencia. Com ad algu pot sorpendre que els jurats parlen de la “Serrania” i de “Arago” independentment, recordar les paraules de Jaume I que consten en el “Llibre dels fets”: “…exim nos de Terol e entramnosen en Arago”, es dir, Terol, que com hem vist formà part posteriorment de la governacio de la “Serrania”, no es “Arago” per al rei en Jaume.

Es interessant saber que la denominacio “Serrania”, perdurà en el temps. A 24 de maig de 1484, el sindic Garcés de Mamila, impugnava la jurisdiccio de l´inquisidor Solivera sobre Terol, perque “haec prouincia non est Regnum Aragonum”, es dir, que Terol no es del Regne d´Arago. Li diuen que eixa “provincia” te un nom, “quia vocatur Serrania, afegint que “qui hic nascuntur et habitant non dicuntur nasci neo habitare in Aragonia, sed in Serrania, es dir, “…que els qui aci naixen i habiten no diuen haver naixcut i habitar en Arago, sino en Serrania”. (“En torno a la inquisición aragonesa” de P.M. de la Pinta) ¿Esta clar a quina “Serrania” es referix sant Vicent?

A continuacio, anem a demostrar que sant Vicent estava en eixa Serrania i no en el regne de Valencia quan predicà el sermo en qüestio. Vejam: El sermo esta datat “in fine sermonis octabarum nativitatis sancte Marie”, que es correspon en un 15 de setembre, segons comprovem en la p 252 del llibre “Martirologio romano”. Tambe sabem que es predicà en “Fferia Vª”, que equival a “dijous”. Pero en principi, no sabem de quin any. En el llibre “La escritura transformada: oralidad y cultura escrita en la predicación…”, hi ha un estudi de l´itinerari de sant Vicent. Es sabut que la predicacio per la corona d´Arago i Castella, es concentrà entre el 1408 i el 1416. Podem descartar alguns anys en els que es te constancia d´a on es trobava els respectius 15 de setembre. En 1408 es trobava en Perpinyà, en 1409 en Barcelona, en 1411 en Toledo i en 1413 en Mallorca. En els anys que no sabem a on estava els 15 de setembre, acudim al “Perpetual yearly calendar”, comprovant que l´unic any en que coincidí “15 de setembre” en “dijous”, fon l´any 1414.

Vejam a on es trobava sant Vicent en setembre de 1414. Sabem que a mitant de juliol, sant Vicent es reuni en Morella en el rei Ferran d´Antequera i el papa Lluna, per a intentar solventar el cisma en que es trobava l´iglesia catolica. Sanchis Sivera nos ho conta en “Historia de San Vicente Ferrer”: “De Daroca se dirigió á Morella, donde debía reunirse con Benedicto y el rey, para tratar y discurrir sobre los medios conducentes á la terminación del cisma”. El rei aplegà a Morella el 16 de juliol i el papa Lluna el 18, alçant-se la reunio entre el 10 i l´11 de setembre, sent que per el “Epistolari de Ferran I d´Antequera” sabem que el rei encara es troba en Morella a 10 de setembre, estant el 12 en Alcanyis, i que el 13 de setembre trobem al papa Lluna, en sant Mateu. (p 181 de “Cultura y prehumanismo en la Curia Pontificia del Papa Luna…”). Sanchis Sivera nos diu en la p 362 del seu llibre citat que “Después de las infructuosas conferencias…”, sant Vicent Ferrer “…marchó a Zaragoza entrando allí el 1 de Noviembre…”, lo qual es confirma perque “Scrita en Çaragoça a VII dies de noembre del any MCCCCXIIII”, el princep Alfons comunica al rei Ferran que “Stant ir dimarts en la missa que maestre Vincent celebrave…”

I per tant, ¿A on es trobava sant Vicent el 15 de setembre de 1414? ¡Fora del regne de Valencia, travessant per la historica “Serrania” que hem vist anteriorment, cami de Saragossa! L´itinerari de 1414 el trobem representat en el mapa 14 de “La escritura transformada…”. Ni oldre l´actual comarca valenciana de “Els Serrans”.

Una conclussio rapida podria ser: ¿Quantes manipulacions mes estem disposts a aguantar els valencians d´esta recua d´acatalanats indocumentats, que per a mes inri viuen dels nostres imposts? Un mege, un arquitecte, si s´enganyen en la seua faena per la que cobren, encara que siga involuntariamente, la paguen. I estos que mentixen i manipulen a posta ¿Com pagaran el mal que han fet i que seguixen fent?

Anuncios

21 noviembre 2009 - Posted by | Corona d'Aragó, llengua valenciana, Manipulaciuons catalanistes, Regne de Valéncia, Valencians mai catalans

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: