¡BON NADAL I NINOU !
Com a mostra de la cultura valenciana popular representativa d’esta epoca de l’any, reproduixc la anonima «Tonadilla alegre per cantar en el día del Naiximent del Señor en el portal de Belém», del s.XVII. (p 28 de la «Bibliografia de la llengua valenciana II» , de Ribelles Comín).
En un estable y la boqueta
prop la muralla, era una perla.
un recint nat Yo pense durli
viu en la palla; quatre cosetes,
cada ull tenía y tinch de ferli
com una estrella chocs y festetes
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Una matrona segons la cara
que era sa Mare viu que tenía,
achenollada Al chic tapava;
viu en l’ estable y, fent votetes,
Anchel, no dona, l’acariciaba
me pareixía, en ses manetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
També allí estava per qué en la palla
chunt al pesebre, així’l tenía.
un home afable, Mes viu li fea
pobre y alegre; mil caricietes,
que fora‘l pare y li torcava
yo no ho creía, les llagrimetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Anchels gloriosos la llum del mon
del cel baixaren, ací s’encerra.
y en gran dolsura Cert encantaren
així cantaren: ses tocatetes
Gloria en lo cel, y variaven
pau en la terra les tonadetes
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Pastors gochosos qui brullo y nates
allí vingueren, qui mel rosada
y varies coses y com tenien
al chic dugueren. esca y palletes
Qui un corderet, tronchs grans cebaren
qui llet portava, posant llenyetes
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Pa, vi, manteca, caldero armaren,
oli y vinagre, Miques, gaspachos,
sal y alls com duyen, a trompa y corda
feren y ompliren les pastoretes
be la garchola unes papillas
y al chic li feren rechuplosetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Deu al Infant y fense trosos
Reconegueren alli ballaren
y un ball de pronte A tot seguien
alli mogueren. les pastoretes
Gayta y pandero donant mil voltes
contents tocaven, salandonetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Tots, pues, devots que mes que un sol
anem a veure es de polit.
al Infant nat El cor donemli
en un pessebre. mes no en chancetes:
Es molt graciós no siguen falses
y tant garrit, nostres festetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Qui tal pensara es nat de Mare
que en un estable Verche y molt pura.
home naxquera El muda y bolca
fill de Deu Pare! en ses faixetes,
Qui cel y terra dientli afable
vist d’hermosura, mil rahonetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Cosa es que pasma el té en sos brassos
veure en pobrea una donzella.
al que es tan rich Molt carinyosa
d’or y noblea. li fa sopetes
Al que es inmens que de tals mans
(¡que maravella!) serán dolcetes
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Digamli: Verche y tant os ama
pura y molt santa el Etern Pare,
que’l vostre nom que’us done gracia
lo infern espanta, feuli instancietes,
pues d’este Ninyo també que olvide
sou digna Mare nostres faltetes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
Chesús Deu meu, pera abrigaros,
del mon rescat, del cel tesor,
que esteu de fret ¿valen les teles
tot tiritant, que te’l meu cor?
A un sí, ben presto que’l cor apressa
les tindré tretes, bat ses aletes.
Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.
¡BON NADAL I NINOU!
SALUT E HONOR
Agusti Galbis.
No hay comentarios aún.
Deja una respuesta