Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

¡BON NADAL I NINOU !

Aprofite per a dir-vos en paraules de Bernat Fenollar que «alegre us Deu en festes de Nadal».

Com a mostra de la cultura valenciana popular representativa d’esta epoca de l’any, reproduixc la anonima  «Tonadilla alegre per cantar en el día del Naiximent del Señor en el portal de Belém», del s.XVII. (p 28 de la «Bibliografia de la llengua valenciana II» , de Ribelles Comín).

 

En un estable                           y la boqueta

prop la muralla,                        era una perla.

un recint nat                             Yo pense durli

viu en la palla;                          quatre cosetes,

cada ull tenía                            y tinch de ferli

com una estrella                      chocs y festetes

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Una matrona                            segons la cara

que era sa Mare                       viu que tenía,

achenollada                              Al chic tapava;

viu en l’ estable                        y, fent votetes,

Anchel, no dona,                      l’acariciaba

me pareixía,                             en ses manetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

També allí estava                     per qué en la palla

chunt al pesebre,                      així’l tenía.

un home afable,                        Mes viu li fea

pobre y alegre;                         mil caricietes,

que fora‘l pare                          y li torcava

yo no ho creía,                         les llagrimetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Anchels gloriosos                     la llum del mon

del cel baixaren,                       ací s’encerra.

y en gran dolsura                      Cert encantaren

així cantaren:                            ses tocatetes

Gloria en lo cel,                        y variaven

pau en la terra                          les tonadetes

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Pastors gochosos                     qui brullo y nates

allí vingueren,                           qui mel rosada

y varies coses                           y com tenien

al chic dugueren.                     esca y palletes

Qui un corderet,                       tronchs grans cebaren

qui llet portava,                        posant llenyetes

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Pa, vi, manteca,                       caldero armaren,

oli y vinagre,                             Miques, gaspachos,

sal y alls com duyen,              a trompa y corda

feren y ompliren                       les pastoretes

be la garchola                          unes papillas

y al chic li feren                        rechuplosetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Deu al Infant                               y fense trosos

Reconegueren                           alli ballaren

y un ball de pronte                    A tot seguien

alli mogueren.                           les pastoretes

Gayta y pandero                       donant mil voltes

contents tocaven,                     salandonetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Tots, pues, devots                   que mes que un sol

anem a veure                          es de polit.

al Infant nat                              El cor donemli

en un pessebre.                      mes no en chancetes:

Es molt graciós                       no siguen falses

y tant garrit,                             nostres festetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Qui tal pensara                          es nat de Mare

que en un estable                     Verche y molt pura.

home naxquera                         El muda y bolca

fill de Deu Pare!                        en ses faixetes,

Qui cel y terra                            dientli afable

vist d’hermosura,                      mil rahonetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Cosa es que pasma                 el té en sos brassos

veure en pobrea                        una donzella.

al que es tan rich                      Molt carinyosa

d’or y noblea.                             li fa sopetes

Al que es inmens                     que de tals mans

(¡que maravella!)                     serán dolcetes

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Digamli: Verche                        y tant os ama

pura y molt santa                      el Etern Pare,

que’l vostre nom                       que’us done gracia

lo infern espanta,                      feuli instancietes,

pues d’este Ninyo                    també que olvide

sou digna Mare                        nostres faltetes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

Chesús Deu meu,                     pera abrigaros,

del mon rescat,                         del cel tesor,

que esteu de fret                      ¿valen les teles

tot tiritant,                                  que te’l meu cor?

A un sí, ben presto                  que’l cor apressa

les tindré tretes,                       bat ses aletes.

Ajonetes, toca manetes; tócales tú, que les tens boniquetes.

¡BON NADAL I NINOU!

 

SALUT E HONOR

Agusti Galbis.

 

 

27 diciembre 2010 - Posted by | AVL, Documentació valencianista., Etnologia valenciana, llengua valenciana, Romanç, Valencians mai catalans

No hay comentarios aún.

Deja un comentario