Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

La veritat mos fara lliures.

L’ALGEMIA VALENCIANA (III) TESTIMONIS SOBRE L’US DEL LLATI (II)

En l’articul anterior, hem comentat algunes consequencies de l’irrupcio de la llengua arap entre una poblacio de llengua romanica. A partir d’ara, procedirém a documentar que el llati tingue una continuïtat d’us en territori hispà dominat per musulmans, fins al s. XIII en el que el territori valencià fon reincorporat a l’orbita cristiana. Vorem que els eixemples de continuïtat descarten els “talls” que tant “coloquen” als nostres acatalanats.

 

En est articul vorem testimonis d’us del llati en territoris conquistats pels musulmans durant el periodo que hi ha entre el principi de l’invasio musulmana i la conquista de Toledo de l’any 1085.

 

De moments immediatament posteriors a l’invasio musulmana, d’epoca del emirat de Damasc, tenim la coneguda “Crónica Mozárabe de 754”, escrita en llati iacabada quan faltaven dos anys per a que Abd al-Rhaman I proclamara l’emirat de Cordova. Del periodo de govern d’Abd al-Rhaman II (822-852), es la “Carta de sant Eulogi al bisbe de Pamplona”, escrita en llati l’any 851. Durant el govern del seu fill Muhammad I, (852-886) “sub era DCCCCI”, l’abat Samson tradui de l’arap al llati “ex Caldeo sermone in Latinum eloquium una carta que Muhammad li envià al rei dels francs l’any 863 “epistole regis Hispanie ad regem Francorum”  (Liber Apologeticus II,  praef 9). Tambe d’esta epoca trobem una inscripcio granadina que feu Floresindus diaconus”, qui la datà dient que era de quan el rei dels sarraïns era Mohammet “Reg(em) / (Mo)hammet re/gem sarracenorum”. De l’any 875 es l’inscripcio en llati d’una campana en la que consta que l’abat Samson la donà a l’iglesia de sant Sebastià de Cordova “Offert hoc Munus Samson abbatis…”. Tambe en este periodo s’escrigue en llati la “Cronica Albeldense” de l’any 881, atribuida a un cristià toledà i la “Crónica profética” provablement escrita l’any 883 per un cristià d’Osca. Al s. IX s’atribuix la redaccio del conegut com a “Codex Mossarap de la Biblioteca Nacional”, escrit en llati.

 

Si passem a epoca d’Abd al-Rahman III (912-961), creador del califat de Cordova es interessant saber que Ibn Yulyul (943-982), conta en el seu llibre “Generacions de meges”, que l’emperador de Constantinoble li envià al califa la “Historia d’Orosi” en llati, dient-li segons traduccio de J.Vernet que “En lo que se refiere al libro de Orosio, tienes, en tus Estados, latinos que pueden leerlo en su lengua original; si se lo entregas lo traducirán al árabe”. Testimonis de l’us del llati durant el seu califat, tenim de l’any 925 la lapida de “Ioanes Eximius o Joan Eximi, qui podia haver segut net de “Athanaildus” o Atanagilt, l’ultim governador cristià de Valencia “hoc nepos loco tenetur maximi viri alana quem prisca vocabant secula Ildum”. De l’any 930 es la lapida del “Pr{e)sbit(e)r hic Daniel, trobada en Adamuz (Cordova), la del bisbe d’Astigi / Ecija de 931, en la que es llig que “Clari tecta antestis Martini quoq(ue) me(mbra)…”, i les que conmemoren les morts en Cordova d’Ikili “Obiit annosa, nempe, Ikillio…”, i de la religiosa Justa “Religiosa hic recubat / nomine -ex fonte- Justa de 936 i 948, respectivament.

 

Continuant per al-Hakam II (961-976), lo primer que hem de dir, es que a partir d’ell, totes les proves que demostren l’us del llati, no haurien d’existir per a tots aquells que inventen la “total desaparición del registro escrito latino en Al-Andalus a mediados del siglo X”. Lo primer que no hauria d’existir es el conegut com a “Calendari de Cordova” de redaccio bilingüe llati-arap, dedicat a al-Hakam II i que dugueren a terme Recemundus o Rabi b. Zayd al-Usquf al-Qurtubi, bisbe d’Iliberri o Elvira, junt al mege i historiador Arib b. Sad (m 980). Es curios saber que l’any 955, Recemundus, calificat per les fonts com a bon catolic “adprime, catholicus”, actuà com a embaixador d’Abd al Rhaman III, en la cort d’Otto I de Germania. De l’any 972 es l’inscripcio bilingüe d’un aiguamanil en forma de polit que es troba en el el Louvre, en que es llig “‘amal ‘abd al-malik al-nasrânî” o “obra de ‘Abd al-Malik el cristià”, i en llati “Opus Salomonis era TX”. De l’any 976 i trobada en Cordova, es la lapida sepulcral d’Especiosa i la seua filla “Hic Speciosa condita / simul cubat cum filia / Tra(n)quilla.

 

Seguint pel govern de Hisham II (976-1009/1010-1013), tenim un document excepcional de l’any 987 “Aprelis, sub era MXXV”, del que es despren que la llengua “oficial” de la justicia dels cristians que vivien “sots senyoria de moros”, continuava sent el llati. Efectivament, pel document citat sabem que l’any 987, hi hague una disputa entre els habitants de dos pobles d’Osca “kastro Aquilando” (Aguinaliu) i els “homines de Jonsedh” (Juseu), per un pou de sal “puteo salinarum”, que acabà en sentencia del juge lleidatà dels cristians “et fecerunt ista sacramenta per iussionem de Fertunio presbitero, iudicem cunctis christianis Leridense, sub imperio Zamega aluazir”, que es jurà dins d’una iglesia “Et fecerunt sacramenta isti homines supra nominati, in domum Sancti Sebastiani martyris Christi” (p 255 de “The Settlement of Disputes in Early Medieval Europe”). Junt ad este document existixen numerosos epitafis de lapides, que comencem pel de Rufina de l’any 977Dei famula Rufina”. De Cordova i de l’any 981, es la d’Eresvide Eresvide / in(dignus) presbiter”, i de Malaga de 982 la de Amansvindus monacus”. De 984 es l’epitafi que comença per “Hic tellus latet…” i d’entre 975-1000, el de Recosindi abba”. De l’any 1000 es el del bisbe de Badajoz Daniel “Deseruit funera Daniel orrida”, de 1102 el de Ciprianus, naixcut en Alanís (Sevilla) “Is nobilis mundoque purus et natus Elianis” i de 1008 el de Alvar, bisbe de Malaga. “[Alb]ar d(e) Altissimi [sacerdos et militi] / Judexque et pontifici…”.

 

Apleguem a l’epoca de les taifes i seguixen les proves que demostren que alguns cristians tributaris dels musulmans i provablement alguns judeus i inclus musulmans, seguien gastant el llati. De l’any 1041 es l’inscripcio d’un relicari trobat en Cordova que diu “Scorvm Martyr(v) Xpi Ihv Fausti Ianvari et Martia(lis) Zoili et Aciscli…”. De l’any 1051, es la lapida cordovesa de la serva de Deu Florita “Obii Fa/mula De/i Florite…”. D’esta epoca i segons diuen de datacio posterior a l’any 1055 es la “Chronica Gothorum Pseudo-Isidoriana”, que ha segut atribuida a un mossarap de la zona de Murcia.

 

L’any 1085, el rei musulmà de Toledo al-Qadir, entregà Toledo a Alfons VI, rei de Castella i Lleo, barata a Valencia. L’any 1058, quan faltaven 27 anys per a la citada “conquista”, es consagrà en Lleó un bisbe de Toledo de nom Pasqual, segons subscripcio d’eixe any, en la que consta que Pascualis Episcopus Toletanus, ibi fui tunc ordinatus, confirmo(p 332 del vol 4 de “Colección documental del archivo de la Catedral de León”). Que estos mossaraps toledans anteriors a la conquista cristiana gastaven el llati, ho sabem perque l’any 1077, a huit anys de l’entrada d’Alfons VI en Toledo, un arcipestre cristià a qui dien Salomo “Ego miser Salomonis Arcipresbiter Servus Dei indignus”, nos contà que havia acabat i completat una copia del llibre De Virginitate S. Mariae de sant Ildefons, “scripsi hoc libellum de Virginitate Sancte Marte Virginis, et genetricis Domini”, estant en l’iglesia de Santa Maria de Toledo, i sent Pasqual l’arquebisbe “finem usque complevit in Civitate Toleto in Eglesia Sancte Marie Virginis sub Metropolitane sedis Domini Paschalis Arciepiscopi (p 374 del Tom V de “España Sagrada” de Enrique Florez).

 

En l’articul següent, analisarém les multiples proves que nos deixaren alguns mossaraps toledans posteriorment a la “conquista” cristiana de Toledo, que confirmen l’us del llati  previament a eixa conquista. Conquistat Toledo, nos menejarém per unes atres zones que encara estaven en poder dels musulmans, per a comprovar que tambe en eixes zones hi han proves contundents en relacio a la conservacio de l’us del llati.

Anuncios

27 octubre 2012 - Posted by | De Muza al Sit, Del Sit a Jaume I, Documentació valencianista., Etnologia valenciana, llengua valenciana, MOSSARAPS valencians, Romanç, TOPONIMIA VALENCIANA, Valencians mai catalans

Sorry, the comment form is closed at this time.

A %d blogueros les gusta esto: